44 aniversari de la intoxicació alimentària més greu de la història d’Espanya

L’1 de maig de 1981, un nen que vivia davant de la base americana de Torrejón de Ardoz va morir en una ambulància camí de l’hospital. Va ser la primera víctima mortal de la intoxicació alimentària més greu que ha tingut lloc a Espanya.

De sobte, durant el mes d’abril de 1981, famílies senceres van començar a patir cansament, dolors i altres símptomes que els metges no sabien relacionar amb cap malaltia coneguda.

Al principi se’n va dir pneumònia atípica, ja que alguns símptomes, com els respiratoris, coincidien amb la legionel·losi.

Fins al 12 de juny no es va saber que l’origen era en un oli d’oliva adulterat amb oli de colza que contenia un contaminant químic.

La gestió de la crisi

Com és habitual, les autoritats feien declaracions “tranquil·litzadores” adreçades a la població, com les que va fer l’alcalde de Torrejón de Ardoz:

…els casos estan perfectament localitzats i controlats, i no existeix cap perill imminent de contagi.

El Ministeri de Sanitat va emetre un comunicat per tranquil·litzar la població:

Tot i que no es coneix encara l’origen de la malaltia ni la malaltia mateixa, es disposa d’un medicament —un antibiòtic— que combat eficaçment la pneumònia atípica.

Havien passat 10 dies des que es va publicar la primera notícia, el 7 de maig, i ja hi havia més de 600 malalts. Però els polítics continuaven restant importància a la gravetat de la situació:

l’epidèmia evoluciona favorablement.

El ministre de Treball, Sanitat i Seguretat Social, Jesús Sancho Rof, en roda de premsa, va fer unes declaracions sorprenents:

El causant d’aquesta malaltia és “un bichito tan pequeño que si se cae de la mesa se mata”.

També afirmava:

És menys greu que una grip. Ens preocupa molt més la psicosi col·lectiva que s’ha creat que no pas la pròpia malaltia.

La versió oficial era única: la pneumònia atípica. I qui no seguia aquesta versió oficial era apartat. Com li va passar al doctor Antonio Muro, subdirector de l’Hospital Nacional de Malalties Infeccioses. Aquest metge discrepava que l’origen fos degut a un germen respiratori. La seva teoria era que els símptomes eren compatibles amb una intoxicació alimentària per un compost químic, tal com es va acabar demostrant. Però, per haver discrepat, va ser acomiadat d’aquesta manera:

La nota del gabinet de premsa del Ministeri de Treball, Sanitat i Seguretat Social explicava que:

la suspensió es devia a l’excés de treball suportat els darrers dies i davant l’evidència de no trobar-se en les condicions adequades per continuar assumint la responsabilitat al citat centre.

Quins símptomes patien els intoxicats?

Durant els primers 12 mesos des de l’inici d’aquesta intoxicació es van produir 12.000 ingressos hospitalaris i més de 300 morts. En els primers mesos es notificaven setmanalment més de 2.000 casos.

La simptomatologia presentava 3 fases: inicial, intermèdia i crònica.

La fase inicial es corresponia amb una afectació pulmonar, i el cansament era el primer que notaven.

Les manifestacions respiratòries de la síndrome aguda de l’oli tòxic van ser tan intenses que prop de l’1% dels pacients va morir en la fase aguda per insuficiència respiratòria.

Molts pacients amb la síndrome de l’oli tòxic es van recuperar de la fase inicial de la malaltia aparentment sense seqüeles clíniques addicionals, però aproximadament el 50% passava a la fase intermèdia.

A la fase intermèdia, que anava d’1 a 3 mesos després de l’inici dels símptomes, apareixia una mialgia greu amb dolor muscular significatiu a la palpació, eosinofília, complicacions tromboembòliques i accidents cerebrovasculars.

La següent fase, final o crònica, es caracteritzà per complicacions neuromusculars, desenvolupant diferents tipus de paràlisi o debilitat greu. Molts pacients van desenvolupar mononeuritis múltiple, amb pèrdua sensorial irregular i debilitat muscular associada. El grau de debilitat associada a la lesió neuromuscular variava entre pacients, però en els casos més greus hi va haver una progressió cap a una tetraplegia pràcticament completa.

Altres pacients necessitaven ventilació mecànica assistida a llarg termini.

Altres manifestacions del síndrome crònic de l’oli tòxic incloïen una pèrdua de pes severa, atròfia muscular, mialgia crònica, rampes musculars, moviments involuntaris de les extremitats, enduriment i engruiximent de la pell similar a l’esclerodèrmia, contractures articulars, alopècia, pruïja, hepatitis crònica (inflamació hepàtica i fibrosi) i hipertensió pulmonar progressiva. Aquestes manifestacions són les que encara pateixen avui dia les persones afectades per la síndrome tòxica.

Quantes persones pateixen encara aquests símptomes?

A 31 de desembre de 2023, segons fonts de la Seguretat Social, 11.234 persones continuaven vivint amb la malaltia. El 46,15 % dels afectats té més de 65 anys.

El percentatge més elevat de malalts es troba a la Comunitat de Madrid, amb un 67,28 %, i a Castella i Lleó, amb un 21,27 %, com es pot observar a la taula següent:

Afectats per Comunitats Autònomes en 2023. Fuente: Instituto Nacional de la Seguridad Social. Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones. Gobierno de España

Com es va descobrir l’origen de la intoxicació?

Un mes i mig després de la primera mort i gràcies al treball de camp del doctor Juan Manuel Tabuenca Oliver, subdirector de l’Hospital Niño Jesús (Madrid), i del pediatre Juan Casado, que atenia els pacients, amb un estudi epidemiològic digne de mèrit, van trobar la causa. Van formar un equip de quatre persones que va determinar quin era l’origen de la intoxicació: oli de colza adulterat.

No van obeir el Govern ni van seguir la teoria del Micoplasma. Es van posar a fer un estudi epidemiològic avançant amb la teoria de la intoxicació alimentària.

L’equip va detectar que, al contrari del que pensaven les autoritats sanitàries, la malaltia no tenia un període d’incubació bacteriana, sinó que afectava gairebé al mateix temps persones properes. Els resultats analítics, amb un augment dels eosinòfils, i els símptomes clínics apuntaven cap a un problema tòxic o al·lèrgic.

La malaltia era molt poc freqüent. Emmalaltien tots els membres d’una llar, mentre que els veïns del costat no es veien afectats. Només afectava barris humils. El detall comú a tots era que els infants menors de 6 mesos no emmalaltien.

Després de fer enquestes, creant grups control i grups placebo —a uns se’ls administrava l’antibiòtic que recomanava el Govern, a un altre grup un antibiòtic diferent i a un tercer grup res—, van comprovar que tots evolucionaven de la mateixa manera i que els afectats no milloraven.

Van observar que havia emmalaltit un infant de 5 mesos. Preguntant a la seva mare, ella va comentar que quan preparava les farinetes hi afegia un raig d’oli d’oliva. L’oli era d’una garrafa de 5 litres amb tap vermell que comprava en un mercat ambulant. Hi havia una coincidència en tots els afectats: tots compraven el mateix oli amb tap vermell. Van trobar la causa: un oli de tap vermell i suposadament d’oliva que es venia a mercats ambulants a preus baixos.

No oblidem les persones afectades per la síndrome de l’oli tòxic

En el 44 aniversari de la intoxicació alimentària més greu de la història d’Espanya, no oblidem que encara hi ha 11.234 persones malaltes per la Síndrome de l’Oli Tòxic. Un enverinament provocat per uns estafadors que cometien el mateix frau que, 44 anys després, es continua cometent.

El frau en l’oli d’oliva no és només una estafa econòmica, és un risc per a la salut pública. Actualment, encara es continua adulterant oli d’oliva de manera fraudulenta.

I si els estafadors actuals cometen un error i es produeix una altra síndrome tòxica? Per evitar que torni a passar, cal exigir tolerància zero amb aquest tipus de frau. Les víctimes de la intoxicació de 1981, els supervivents i els que ja no hi són, s’ho mereixen.

La història no s’ha de repetir, i l’única manera de garantir-ho és amb una vigilància i uns controls més estrictes. També cal millorar la transparència en els resultats dels controls i en les mesures que s’adopten, pel seu efecte dissuasiu.

NOTA: No puc acabar aquest article sense esmentar Carlos Serrano, portaveu de la Plataforma Seguimos Viviendo, que va morir el 29 de gener, l’endemà de publicar l’article Oli d’oliva i frau, mentre esperava un trasplantament de pulmó. Feia pocs dies que l’havia entrevistat i es mostrava optimista i amb ganes de sobreviure a la malaltia. Però el verí de l’oli adulterat ha pogut més. Descansi en pau!

Si vols conèixer més sobre aquesta intoxicació alimentària i d’altres que han tingut lloc a Espanya, el 30 de maig publico el llibre INTOXICATS. Crònica de les intoxicacions alimentàries més greus a Espanya.