Oli d’oliva i frau
Oli d’oliva i frau. Es pot repetir una altra síndrome tóxica? Fa molts anys que llegim sobre fraus en l’oli d’oliva. Oli d´oliva i frau és una pràctica que segurament serà minoritària però no hi ha manera d’erradicar. Un d’aquests fraus l’any 1981 va tenir conseqüències greus per a més de 20.000 persones. Sí, més de vint mil afectats per consumir oli procedent d’un frau i origen de la malaltia rara coneguda com a “Síndrome tòxica”.
1/28/20257 min leer


Fa molts anys que llegim sobre fraus en l’oli d’oliva. Oli d´oliva i frau és una pràctica que segurament serà minoritària però no hi ha manera d’erradicar. Un d’aquests fraus l’any 1981 va tenir conseqüències greus per a més de 20.000 persones. Sí, més de vint mil afectats per consumir oli procedent d’un frau i origen de la malaltia rara coneguda com a “Síndrome tòxica”.
El proper 1 de maig serà el 44è aniversari de la mort del primer afectat per la síndrome tòxica, el nen de 8 anys que vivia al costat de la base aèria americana de Torrejón de Ardoz. Aquest nen va morir en ser enverinat per uns comerciants d’olis que barrejaven diferents tipus d’oli (de greixos animals i d’altres llavors com colza, soja i gira-sol) i el venien com a oli d’oliva.
En una d’aquestes barreges van afegir oli de colza que anava destinat a la indústria siderometal·lúrgica i per això tenia un colorant, l’anilina, per fer-ho no comestible i que no es pogués destinar a l’alimentació humana. Aquests industrials de l’oli van idear una estratègia per eliminar el colorant i poder destinar l’oli per al consum humà. Però no va sortir bé i l’anilina no va desaparèixer. Després van barrejar aquest oli de colza amb el d’oliva, i el van vendre com a oli d’oliva.
On venien aquest oli?
Aquest oli adulterat es venia als mercats ambulants i mercats setmanals de Torrejón de Ardoz, Leganés, Alcorcón i en altres municipis. També ho venien venedors que el repartien a domicili. El venien en garrafes de 5 litres, de vegades etiquetatge com a oli d’oliva i altres vegades sense etiqueta. Els afectats s’estenien seguint la ruta de distribució d’aquestes garrafes d’oli per localitats de diferents comunitats autònomes. On hi va haver més afectats va ser a la Comunitat de Madrid i a Castella i Lleó.
Durant els primers 12 mesos des de l’inici d’aquesta intoxicació es van produir 12.000 ingressos hospitalaris i més de 300 morts.
Quants són els supervivents enverinats?
A 31 de desembre de 2023, últimes dades oficials, hi havia 11.234 persones patint la malaltia i el 46,15% dels afectats tenien més de 65 anys. L’edat aguditza la simptomatologia dels afectats que pateixen en diferents graus símptomes com dolor, cansament o paràlisi. Altres símptomes són debilitat muscular associada a lesió neuromuscular, pèrdua de pes severa, atròfia muscular, miàlgia crònica, rampes musculars, moviments involuntaris de les extremitats, enduriment i engrossiment de la pell similar a l’esclerodèrmia, contractures articulars, alopècia i hipertensió pulmonar progressiva. Aquesta hipertensió pulmonar obliga a rebre assistència mecànica respiratòria, com li passa a Carlos Serrano, portaveu de la Plataforma Seguimos Viviendo, i que està en llista d’espera per a un trasplantament de pulmó.
Els afectats continuen demanant que les ajudes que reben s’actualitzin segons s’incrementa el cost de la vida i que s’investigui més sobre aquesta malaltia que està considerada com a malaltia rara.
Se segueix cometent frau a l’oli d’oliva?
Sí, el frau continua. Com es detecta el frau?
El mes d’octubre passat malalts de la síndrome tòxica van denunciar uns cartells que havien col·locat a les marquesines de les parades d’autobusos del barri de Zarzaquemada al municipi madrileny de Leganés.


Foto dels cartells a les marquesines de les parades d’autobús
Què va fer l’administració amb aquesta denúncia? El que va fer l’ajuntament de Leganés és demanar que la denúncia l’entressin per registre administratiu. Els malalts de la síndrome tòxica ja en tenen prou de seguir endavant amb les malalties i les visites als metges, com que després de fer l’esforç a denunciar aquesta venda fraudulenta d’oli d’oliva a domicili, els diguin que si no presenten la denúncia formalment no poden actuar.
El funcionari de l’ajuntament de Leganés, que no va tramitar la denúncia per aquest problema formal, personalment va actuar i es va dedicar a treure els cartells i trucar al telèfon advertint que la propera vegada trucaria a la policia.
Això no és gaire seriós. Els funcionaris no poden actuar com a voluntaris. L’administració, en aquest cas, l’ajuntament de Leganés hauria d’haver fet la comprovació dels fets i documentar i registrar totes les actuacions. Però aquesta és la realitat. Vam tenir la síndrome tòxica però no vam aprendre la lliçó.
Els ajuntaments inspeccionen les parades d’aliments de mercats ambulants i mercats setmanals?
La resposta és: «NO TENIM EVIDÈNCIES DE LA INSPECCIONS. NO REGISTREM ELS CONTROLS»
Si preguntem als ajuntaments on es va vendre l’any 1981, l’oli adulterat ens respondrà que sí que inspeccionen, però que no aixequen acta d’inspecció ni documenten aquestes actuacions. Això vol dir que estan incomplint les obligacions de documentar i registrar tots els controls oficials alimentaris.
Qui controla l’oli d’oliva?
Al nostre país són les administracions dels governs autonòmics les que controlen i vigilen que no es produeixi el frau mitjançant els 146 inspectors i tècnics d’inspecció de control de la qualitat i defensa contra fraus de les comunitats autònomes. Un nombre insuficient.
Font: Resultats 2022 PNCOCA 2021-25 Falten dades de la Comunitat Valenciana i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla
El marc legal per a la lluita contra el frau alimentari es contempla en aquestes tres normes:
– Reglament (UE) 2017/625, de controls oficials
– Reglament delegat (UE) 2022/2104 que estableix condicions a la comercialització de l’oli d’oliva
– Reial Decret 760/2021, pel qual s’aprova la norma de qualitat dels olis d’oliva i de pinyolada d’oliva
Dins del Programa Nacional de Control Oficial de la Qualitat Alimentària es desenvolupa el Pla de Control Específic de la Qualitat de l’Oli d’Oliva i Orujo d’Oliva.
Pla de Control 2023
El 2023 a l’oli d’oliva verge extra es van realitzar 1.215 controls d’etiquetatge: 236 van ser incorrectes, el 19%.
A l’oli d’oliva verge es van fer 125 controls i 34 van ser incorrectes, el 27%.
Les principals irregularitats van ser:
Denominació legal incorrecta
Llegibilitat insuficient de l’etiquetatge
No conformes en cap altra informació oferta a l’etiquetatge
Als comerços d’alimentació minorista es van controlar 208 productes d’oli d’oliva extra i 45 productes d’oli d’oliva, amb aquests resultats:
Oli d’oliva verge extra:
El 24% incompleixen l’etiquetatge i el 18% incompleixen les característiques organolèptiques.
Oli d’oliva verge:
El 27% incompleixen l’etiquetatge i les característiques organolèptiques.
Amb el preu a què es ven l’oli d’oliva verge extra i el verge, que les ampolles han de tenir alarma antirobatori, hauríem d’esperar un percentatge menor d’incompliments.
Què fa la Guardia Civil?
La Guardia Civil, conjuntament amb Interpol i Europol anualment realitza actuacions de lluita contra el frau alimentari. Les operacions Opson. Al 2024 es va realitzar l’operació Opson XIII.
Operació Opson XIII coordinada per EUROPOL: Fins a 50 persones detingudes i investigades al nostre país en una macrooperació internacional contra el frau alimentari
Madrid.- El SEPRONA de Madrid en col·laboració amb les Autoritats Sanitàries de la Comunitat de Madrid, va aconseguir la immobilització i posterior destrucció de 642 garrafes de 5 litres d’oli, així com la detenció d’1 persona i altres 4 investigades pels delictes contra la salut pública, estafa, falsedat documental, relatiu a la propietat industrial i al mercat dels consumidors.
Comercialitzaven des d’una nau a Valdemoro (Madrid) oli de diferents llavors fent-ho passar per oli d’oliva virge extra i oli suau sense poder acreditar-ne la traçabilitat.
El que va detectar la Guàrdia Civil és una pràctica fraudulenta idèntica a la que va ocasionar la Síndrome Tòxica.
Què fa la Justícia?
Audiència Nacional: Penes entre 3 anys i mig i 4 anys i 9 mesos de presó per vendre com a oli d’oliva verge extra una barreja adulterada
L’Audiència Nacional condena als tres acusats per delictes de falsedat en document mercantil comès per particular, contra la propietat intel·lectual i continuat d’estafa. A més, hauran d’indemnitzar els perjudicats amb les quantitats que els van defraudar.
En aquest cas, el 7 de febrer de 2024 la Sala Penal de l’Audiència Nacional va condemnar els acusats a una pena màxima de 4 anys de presó per fer barreges d’oli de gira-sol i d’oliva, venent-les com a oli d’oliva verge extra .
Això és el que diu la sentència:
obrant amb ànim d’enriquiment injust, van vendre a intermediaris per fer-les arribar als consumidors finals garrafes de 5 litres d’oli etiquetades com a oli d’oliva verge extra, però que en realitat contenien una barreja d’oli de gira-sol i d’oli d’oliva en una proporció aproximada de 70% de gira-sol i 30% d’oliva.
Veiem que de vegades els que cometen frau i els descobreixen ho paguen amb presó.
Quan s’acabarà el frau?
No ho sabem, perquè cada any es detecten fraus amb l’oli d’oliva. Hi ha persones que continuen intentant estafar. Barrejant olis i venent-los com una categoria superior, la màxima: Com a oli d’oliva verge extra.
El frau a l’oli no és només una qüestió d’engany al consumidor, és una amenaça a la salut pública amb conseqüències que poden ser gravíssimes.
No oblidem que encara hi viuen 11.234 persones malaltes per la Síndrome de l’Oli Tòxic. Un enverinament produït per uns estafadors que cometien el mateix frau que s’està cometent 44 anys després.
I si els actuals estafadors cometen una fallada i es produeix una altra síndrome tòxica? Per evitar que torni a passar hauriem d’exigir tolerància zero en aquest tipus de frau. Les víctimes de la intoxicació del 1981, els supervivents i els que falten, s’ho mereixen.
La història no s’ha de repetir, i l’única manera de garantir-ho és amb una vigilància i controls més estrictes. També cal millorar la transparència en el resultat dels controls i en les mesures que es prenen, per el seu efecte dissuasori.
NOTA: No puc acabar aquest article sense esmentar a Carlos Serrano, portaveu de la Plataforma Seguimos Viviendo, que va morir el 29 de gener, a l’endemà de publicar aquest article, mentre esperava un trasplantament de pulmó. Feia pocs dies que el vaig entrevistar i es mostrava optimista i amb ganes de sobreviure a la seva malaltia. Però el verí de l’oli adulterat ha pogut més. Descansi en pau!