Presentació del llibre INTOXICATS al Col.legi de Veterinaris de Barcelona

En aquesta presentació dedicaré uns minuts a parlar d’una història que vaig viure en primera persona mentre em documentava per escriure el llibre: la llarga batalla per obtenir informació pública sobre un brot de salmonel·losi ocorregut l’any 2005 en una planta de pollastre a l’ast precuinat a la localitat de Lominchar (Toledo). Aquest cas no només exemplifica com funciona (o no) l’administració quan se li sol·licita informació sensible, sinó que també posa en relleu un problema estructural: la resistència al dret a saber.

Un brot de salmonel.la i una pregunta senzilla

Durant l’estiu del 2005, diversos mitjans de comunicació van informar d’un brot de Salmonella Hadar vinculat al consum de pollastre precuinat envasat al buit, comercialitzat pel grup SADA. El brot va afectar més de 2.000 persones arreu de l’Estat i va provocar la mort d’una persona, convertint-se en una de les intoxicacions alimentàries més esteses registrades al país.

Anys més tard, al juny de 2022, en el marc del meu treball d’investigació per a INTOXICATS, vaig decidir demanar a l’administració els informes de les visites d’inspecció i els informes tècnics de vigilància epidemiològica relacionats amb aquella alerta alimentària.

No cercava especulacions ni reinterpretacions. Només volia documents oficials elaborats per la Consejería de Sanidad de la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, responsable de les actuacions sanitàries sobre la planta implicada.

Sol.licitud formal d’informació… i primeres negatives

El 19 de juny de 2022 vaig presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública, emparada en la Llei 19/2013 de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern. La petició era clara i concreta.
La primera resposta: silenci administratiu.

Davant l’absència de resposta, vaig decidir exercir el dret de qualsevol persona a reclamar. El 28 de juliol de 2022 vaig presentar una reclamació davant el Consejo de Transparencia y Buen Gobierno (CTBG). Aquest òrgan independent, d’àmbit estatal, és l’encarregat de resoldre conflictes entre ciutadans i administracions quan hi ha discrepàncies sobre el dret d’accés a la informació pública. D’acord amb la normativa estatal, el silenci administratiu s’interpreta com una desestimació de la sol·licitud.

Després de la meva reclamació, la resposta de l’administració va ser una negativa rotunda. Van al·legar que:

• Els informes sol·licitats afectaven interessos econòmics i comercials de l’empresa.

• En tractar-se d’un expedient sancionador, només hi podien accedir les parts interessades en el procediment.

• Les dades epidemiològiques tenien un caràcter auxiliar i no constaven com a documents elaborats formalment.

Podria ser una manera de dir: “No li ho donarem… i farem servir tot el marc legal possible per justificar-ho.”

Reclamació davant el Consejo de Transparencia (CTBG)

La reclamació va ser admesa a tràmit i, mesos després, el 25 de maig de 2023, el CTBG va emetre una resolució clara i contundent:

“La informació sol·licitada és pública i ha de ser facilitada al reclamant en un termini màxim de 20 dies hàbils.”
“Els arguments exposats per la Conselleria de Sanitat no justifiquen la denegació de l’accés.”
“El temps transcorregut (17 anys) des dels fets redueix o elimina qualsevol perjudici al·legat per als interessos econòmics o comercials.”

El Consell va recordar, a més, que la informació sol·licitada ja havia estat objecte de cobertura en mitjans i pàgines institucionals, i que no es pot restringir l’accés sense aplicar degudament els dos tests: el de dany i el de l’interès públic.

Totes les resolucions es publiquen. La Resolució N/REF: RT/0409/2022 [Expte. 1798-2023] es pot consultar a la pàgina web del CTBG.

Incompliment i requeriment oficial

Tot i la resolució, l’administració no va complir voluntàriament dins el termini previst. Va ser necessari traslladar una queixa al Consejo el 6 d’agost de 2023. El CTBG, el 7 d’agost de 2023, va exigir a la Conselleria que entregués la informació de manera immediata, tal com s’havia ordenat en la resolució.

Finalment, el 30 d’agost de 2023, més de catorze mesos després de la meva sol·licitud inicial, vaig rebre els documents: informes d’inspecció, actes de presa de mostres, anàlisis d’aliments, documents interns i fins i tot l’informe tècnic sanitari del 9 d’agost de 2005

La informació existia. Era allà. Per què va caldre esperar més d’un any per obtenir els documents, si la llei exigeix facilitar la informació en 30 dies?

Lo que vaig aprendre d’aquesta experiència (i per què ho explico)

Aquest cas, que forma part del capítol cinc d’INTOXICATS, il·lustra una realitat que va molt més enllà d’una intoxicació alimentària: l’accés a la informació pública, especialment quan afecta la salut i la seguretat, no sempre és respectat per qui hauria de garantir-lo.

Aquestes són algunes de les conclusions que n’extrec:

1. La transparència formal no garanteix transparència real.
   Les lleis existeixen, però no sempre s’apliquen si el ciutadà no insisteix o no coneix els seus drets.

2. Les administracions continuen recorrent a límits abusius per restringir el dret d’accés.
   Arguments com el perjudici a interessos econòmics o comercials o la “no condició d’interessat” s’utilitzen sovint per evitar lliurar informació que hauria de ser pública.

3. Els òrgans garants com el CTBG són eficaços… si s’utilitzen.
   Les resolucions del Consejo de Transparencia poden ser una eina poderosa, però molts ciutadans ni tan sols saben que poden recórrer-hi.

4. El temps és un factor de desgast.
   Allò que s’hauria de resoldre en 30 dies es pot allargar més d’un any. I això té un cost: emocional, professional, informatiu.

Ens veiem el 3 de juliol

Aquest i altres casos seran sobre la taula a la presentació de INTOXICATS, el dijous 3 de juliol a les 18 h al Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, en un acte obert al públic i organitzat per l’Associació de Veterinaris i Higienistes de Catalunya.

Parlarem d’intoxicacions alimentàries, però també de responsabilitat institucional, de cultura del silenci, de periodisme de dades i de dret a saber.

Perquè la transparència no és un eslògan, és una eina per millorar la salut pública, prevenir errors i protegir la ciutadania.