Transparència Alimentària i Dret d’Accés a la Informació Pública
Transparència Alimentària i Dret d’Accés a la Informació Pública: Un equilibri entre drets. La transparència en la seguretat alimentària és una qüestió clau per al dret dels consumidors a estar informats i per garantir que els establiments compleixen amb la normativa higiènic-sanitària.
2/28/20259 min leer
La transparència en la seguretat alimentària és una qüestió clau per al dret dels consumidors a estar informats i per garantir que els establiments compleixen amb la normativa higiènic-sanitària.
A la pràctica, aquest dret es troba amb nombrosos obstacles, en ocasions imposats de manera excessiva per les administracions públiques, que restringeixen l’accés ciutadà a documents d’interès general. Un clar exemple d’aquesta problemàtica s’observa en les recents resolucions del Consell de Transparència del País Basc i de la Comissió de Transparència de Galícia, que van estimar reclamacions presentades davant les negatives dels seus respectius departaments de salut a proporcionar informació sobre actes d’inspecció d’establiments de restauració.
Diverses resolucions han abordat aquesta qüestió:
La Resolució 59/2023 de la Comisió Basca de Accés a la Informació Pública, que estima la reclamació contra la denegació d’accés a la sol·licitud presentada al Departament de Salut del Govern Basc i la Resolució 150/2023 de la Comissió de Transparència de Galícia, que estima la reclamació contra la desestimació per silenci administratiu a la sol·licitud presentada a la Conselleria de Sanitat de la Xunta de Galícia.
Aquestes decisions generen un debat sobre els límits de la transparència i els drets dels ciutadans a conèixer informació rellevant sobre la seguretat alimentària. Són un exemple clar de com algunes grans corporacions, avalades per governs autonòmics, poden intentar restringir l’accés a dades públiques i de com, a través de la insistència i la normativa vigent, els ciutadans podem fer valer els nostres drets.
També cal destacar que no totes les administracions autonòmiques actuen d’aquesta manera, però els percentatges estan igualats.
Context de les resolucions
En el marc d’un treball d’investigació, vaig exercir el dret d’accés a la informació pública per conèixer com s’està aplicant a les comunitats autònomes el Pla Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària (PNCOCA) en els establiments de restauració. La meva sol.licitud va anar dirigida a sol.licitar informació administrativa sobre el control oficial en dos cadenes de restauració de menjar ràpid.
Vaig demanar accés a les actes d’inspecció sanitària, la classificació en base al risc, la freqüència de les inspeccions i els resultats d’aquestes. El fet d’escollir establiments de dues cadenes, McDonald’s i 100 Montaditos, amb característiques similars, em permetria saber si els criteris aplicats en les inspeccions són els mateixos o no. Com que tenen característiques similars, els resultats serien comparables. La hipòtesi era que no hi podia haver grans diferències entre les comunitats autònomes.
En el cas del País Basc, la meva sol·licitud es va dirigir al Departament de Salut del Govern Basc, que va concedir un accés parcial a la informació, denegant l’accés a les actes d’inspecció. Vaig considerar que aquesta negativa no estava justificada i vaig presentar una reclamació davant la Comissió Basca d’Accés a la Informació Pública, que finalment va resoldre a favor meu, ordenant l’entrega de la informació sol·licitada.
A Galícia, va passar una cosa diferent. L’administració autonòmica també va denegar l’accés a les actes amb arguments similars als del País Basc, però en aquest cas, la Conselleria de Salut del Govern de la Xunta de Galícia va desestimar la meva sol·licitud per silenci administratiu negatiu, és a dir, no va emetre cap resolució ni va motivar la seva negativa, deixant sense resposta una petició legítima d’accés a la informació pública.
Obstacles en l’accés a les actes d’inspecció alimentària
A totes dues comunitats, la sol·licitud d’accés a còpies d’actes d’inspecció d’establiments d’hostaleria va ser denegada o restringida amb justificacions similars. Les administracions van al·legar que l’accés a aquestes actes podria comprometre l’eficàcia de les inspeccions, revelar informació sensible sobre els procediments administratius i afectar els interessos econòmics dels establiments inspeccionats.
No obstant això, els òrgans de transparència van resoldre que aquestes raons no eren suficients per justificar la negativa i que l’accés s’havia de concedir amb les degudes garanties.
En el cas del País Basc, la Comissió Basca d’Accés a la Informació Pública va concloure que les actes d’inspecció són documents públics que ja són coneguts pels propis establiments inspeccionats, per la qual cosa no existia una justificació real per denegar l’accés. A més, va destacar que la transparència en aquest àmbit és un dret de la ciutadania i un mecanisme de control sobre l’activitat de les administracions.
Per la seva banda, a Galícia, la Comissió de Transparència de Galícia va resoldre a favor de la reclamació presentada després del silenci administratiu de la Conselleria de Sanitat. En la seva resolució, va deixar clar que el dret d’accés havia de prevaldre sobre les restriccions invocades per l’administració, sempre que es protegissin adequadament les dades personals i els possibles interessos de tercers.
Un dels establiments del País Basc, McDonald’s, va presentar al·legacions addicionals a la negativa del Departament de Salut, argumentant que l’entrega de la informació sol·licitada podria perjudicar greument els seus interessos comercials.
Aquestes van ser les seves principals al·legacions:
1- Perjudici a la imatge i reputació de l’empresa:
McDonald’s va al·legar que la divulgació de les actes d’inspecció podria afectar la percepció pública de l’empresa i, en conseqüència, els seus ingressos.Va argumentar que la publicació d’informació relativa a incompliments sanitaris, encara que fossin mínims, podria interpretar-se de manera negativa i generar alarma entre els consumidors.
La Comissió de Transparència va rebutjar aquest argument, subratllant que l’interès públic a conèixer la situació higiènico-sanitària dels establiments d’hostaleria ha de prevaldre sobre els interessos privats de les empreses.
2. Competència deslleial:
La cadena de restaurants va sostenir que la publicació de les actes d’inspecció podria donar avantatge als seus competidors, que podrien utilitzar aquesta informació per danyar la seva imatge o atreure clients.
La Comissió de Transparència va desestimar aquest argument assenyalant que el dret d’accés a la informació pública no pot limitar-se per protegir interessos comercials quan existeix un interès públic superior en la divulgació de la informació.
3. Ús abusiu del dret d’accés:
McDonald’s va indicar que la sol·licitud d’informació sobre múltiples establiments en diferents comunitats autònomes suggeria una estratègia d’assetjament a l’empresa o una campanya amb finalitats alienes a la transparència.
No obstant això, la Comissió de Transparència va aclarir que el dret d’accés és universal i no requereix justificació, per la qual cosa l’existència de múltiples sol·licituds no constitueix, per si mateixa, un abús del dret.
La resolució de la Comissió Basca d’Accés a la Informació Pública: A favor de l’accés
Després d’analitzar la reclamació, la Comissió Basca d’Accés a la Informació Pública va resoldre a favor de l’accés a la informació, desmuntant els arguments del Departament de Salut i establint que l’interès públic en la transparència alimentària preval sobre les restriccions al·legades.
1. La publicitat de les actes d’inspecció no compromet la labor inspectora
La Comissió va rebutjar l’argument que la publicació de les actes d’inspecció afectaria la tasca de control sanitari. Es va basar en dos punts clau:
– Les actes ja són conegudes pels establiments inspeccionats. No es tracta de documents secrets, ja que la normativa exigeix que se’ls notifiquin els resultats de les inspeccions. Per tant, la seva divulgació no introdueix un risc addicional.
– No hi ha evidència que la publicació d’actes dificulti futures inspeccions. La transparència sobre les condicions higiènico-sanitàries reforça el compliment normatiu i no compromet l’efectivitat de les inspeccions.
2. L’interès públic preval sobre els interessos comercials
Tot i que la Comissió va reconèixer que la divulgació d’informació sobre inspeccions podria afectar la reputació dels establiments, va establir que aquest risc no és un motiu suficient per negar l’accés.
Es va considerar que el dret dels ciutadans a conèixer l’estat higiènic dels restaurants és un interès públic superior a l’interès econòmic de les empreses d’evitar publicitat negativa. La resolució va citar precedents d’altres òrgans de transparència a Espanya, com la Resolució de 28 de setembre de 2016, de la Comisió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública de Catalunya (GAIP), que destacava el següent:
«Resultaria qüestionable que mereixin protecció interessos econòmics i comercials que es fonamentin en l’incompliment de prescripcions determinades per l’ordenament jurídic.»
3. Protecció de dades personals: solució mitjançant anonimització
La Comissió va acceptar que les dades personals contingudes en les actes (noms de persones físiques, dades de contacte, signatures) havien de protegir-se. No obstant això, va establir que aquesta limitació no justificava la denegació total de la informació.
Va proposar dues alternatives per complir amb la protecció de dades:
1. Anonimitzar les actes d’inspecció, eliminant qualsevol dada que pogués identificar persones físiques.
2. Proporcionar un resum detallat de les actes, incloent els incompliments detectats, però sense informació personal.
Segurament, si el Departament de Salut del Govern del País Basc m’hagués preguntat sobre la finalitat de la meva sol·licitud, no haurien hagut de dedicar tant de temps a preparar totes aquestes al·legacions. Soc un gran defensor de les pràctiques correctes d’higiene dels establiments McDonald’s i de la qualitat dels seus productes. En cap moment vaig voler promoure una campanya en contra dels seus interessos econòmics, tot al contrari.
Els arguments de la Conselleria de Sanitat de Galícia per no subministrar la informació
La Conselleria de Sanitat de Galícia, en la seva resposta a la Comissió de Transparència, va presentar diversos arguments per justificar la seva negativa a entregar les actes d’inspecció. Aquests van ser els principals motius esgrimits:
1. Ús de la informació per a una “auditoria privada”: La Conselleria de Sanitat va al·legar que la sol·licitud no es feia amb un propòsit legítim d’accés a la informació pública, sinó que podia interpretar-se com una auditoria privada sobre l’activitat inspectora. Va argumentar que el sol·licitant no va justificar l’elecció dels establiments sobre els quals demanava informació, cosa que podria interpretar-se com un abús del dret d’accés. No obstant això, aquest argument va ser desestimat per la Comissió de Transparència, que va recordar que la Llei 1/2026, de transparència i bon govern de Galicia no exigeix motivació en les sol·licituds d’accés a la informació pública.
2. Risc d’interferència en la tasca inspectora: Un altre dels arguments va ser que la divulgació de les actes d’inspecció podria afectar negativament la col·laboració futura dels establiments amb els inspectors. Va sostenir que si les empreses inspeccionades sabessin que els informes poden fer-se públics, podrien modificar el seu comportament o mostrar reticència a col·laborar amb les autoritats. La Comissió de Transparència va rebutjar aquest argument assenyalant que la transparència en les inspeccions millora la confiança en la tasca administrativa i fomenta el compliment normatiu.
3. Presumpte perjudici per a la confidencialitat de les inspeccions: L’administració sanitària va argumentar que l’entrega de les actes podria revelar informació sobre la metodologia de les inspeccions i permetre que els establiments desenvolupessin estratègies per eludir futurs controls. Aquest argument tampoc va ser acceptat per la Comissió de Transparència, que va recordar que els propis establiments inspeccionats ja reben una còpia de les seves actes i que, per tant, l’accés a aquesta informació no introdueix un perjudici real en el procés.
4. Protecció de dades personals i drets de tercers: La Conselleria també va mencionar que la documentació contenia dades de caràcter personal que podrien comprometre la privacitat dels afectats. No obstant això, la Comissió de Transparència va determinar que l’anonimització dels documents o la supressió de dades sensibles era una solució viable per garantir tant la transparència com la protecció de dades.
Conclusió: La transparència com a norma, no com a excepció
Les resolucions del País Basc i Galícia posen de manifest una tendència preocupant en l’ús excessiu dels límits al dret d’accés a la informació pública. Tot i que la normativa preveu restriccions justificades per protegir determinats interessos, la seva aplicació ha de ser excepcional i proporcional, cosa que en aquests casos no es va complir.
Els arguments esgrimits pel Departament de Salut del País Basc i per la Conselleria de Sanitat de Galícia reflecteixen una visió restrictiva del dret d’accés a la informació pública, que prioritza la protecció d’interessos privats per sobre de l’interès general. No obstant això, tant la Comissió de Transparència de Galícia com la Comissió Basca d’Accés a la Informació Pública han deixat clar que la transparència ha de ser la norma, no l’excepció, i que la ciutadania té dret a conèixer la informació rellevant sobre la seguretat alimentària i l’actuació dels organismes de control.
La negativa injustificada a facilitar informació pública debilita la confiança en les institucions i dificulta el control ciutadà sobre la gestió pública. És fonamental que els organismes de transparència continuïn exercint el seu paper de garants del dret d’accés, corregint els excessos administratius i assegurant que la informació pública estigui efectivament a l’abast de la ciutadania.