Brots d’intoxicació alimentària a Espanya

Quants brots d’intoxicació alimentària es produeixen a Espanya? Quins brots són els més freqüents, els que tenen lloc als domicilis particulars o els que es produeixen en establiments de restauració? L’any 2019 la intoxicació més greu va ser per listeriosi a Andalusia. Quants brots de toxiinfecció alimentària es van produir a Espanya aquest any?

Per respondre aquestes preguntes he analitzat les dades de les toxiinfeccions alimentàries que van tenir lloc al nostre país en el període del 2007 al 2021. Amb més profunditat, analitzo l’any 2019, en què hi va haver la intoxicació alimentària per consum de carn metxada, contaminada amb Listeria. Aquest brot va produir 217 casos de malaltia, 3 morts fetals i 6 parts prematurs.

A partir del 2020, amb el tancament de l’hostaleria i les mesures de l’estat d’excepció, el nombre de brots va baixar en picat. Per això, podem considerar que el 2019, previ a la pandèmia, és un bon any per analitzar.

Què són més freqüents, els brots a domicilis privats o els que tenen origen en la restauració i altres llocs públics?

Observem la sèrie d’intoxicacions alimentàries que es van produir a Espanya durant el període 2007-2021.

En aquest període de 15 anys, segons les dades facilitades per les comunitats autònomes (CCAA), es van produir 9.846 brots. D’aquests brots d’intoxicació alimentària, 3.520 van tenir el seu origen a domicilis particulars. Així, com a mitjana, a Espanya, només el 36% dels brots van tenir lloc a les llars.

A la gràfica anterior, s’observa que el percentatge d’intoxicacions que tenen lloc a l’àmbit privat van pujant fins a un màxim del 45 % els anys 2012 i 2013. Després, va baixant, fins al 24 % el 2019. El 2020 i el 2021 hi ha un repunt del 31% i 54%, però aquests anys després de la pandèmia no són significatius i caldrà esperar uns anys més per veure com evoluciona.

Evolució dels brots de toxiinfecció alimentària a Espanya en el període 2007-2021

El nombre de brots ocorreguts durant aquests 15 anys es mostra a la taula següent:

La gràfica anterior mostra un nombre d’intoxicacions estable i que comença a augmentar el 2013 fins a arribar a un pic de 996 brots d’intoxicació el 2016. La gràfica comença un descens el 2017, que s’aguditza el 2020, amb la pandèmia.

Porcentaje de brotes familiares en España en el periodo 2007 a 2021

Anàlisi dels brots d’intoxicació alimentària l’any 2019

Com he comentat abans, el 2019 és el darrer any que podem considerar com a «normal» previ a la pandèmia. A l’anàlisi comparativa entre comunitats autònomes es tenen en compte aquestes dades:

• Número de brots: Entenent com a brot, l’aparició de símptomes clínics de malaltia en dues o més persones que han consumit uns mateixos aliments.

• Nombre de casos: És el nombre de persones malaltes a cada brot d’intoxicació o toxiinfecció alimentària.

• Taxa de brots per 100.000 habitants: Nombre de brots per cada 100.000 habitants

• Taxa de casos per 100.000 habitants: nombre de persones malaltes per intoxicació alimentària per cada 100.000 habitants.

• Percentatge de brots a l’àmbit familiar

• Percentatge de brots fora de l’àmbit familiar

La informació presentada correspon a 16 comunitats autònomes i 1 ciutat autònoma. No es disposa d’informació de la comunitat autònoma de la Regió de Múrcia ni de la ciutat autònoma de Ceuta, ja que no han aportat, a temps, la informació sol.licitada mitjançant el procés de sol· licitud d’accés a informació pública.

El nombre total de brots d’intoxicació alimentària a Espanya el 2019 va ser de 758 i el nombre de persones afectades, 10.702. Les persones hospitalitzades van ser de 469 i 11 van morir a conseqüència daquests brots.

La taxa mitjana de brots per cada 100.000 habitants va ser de 1,67 i la taxa mitjana de casos (persones malaltes) per cada 100.000 habitants va ser de 23,60.

Taxa de brots d’intoxicació alimentària per cada 100.000 habitants el 2019 a cada comunitat autònoma

Ceuta i Aragó van tenir una taxa superior al doble de la mitjana d’Espanya, Ceuta amb 4,70 i Aragó amb 3,87. Continuen amb xifres superiors a una taxa de 2 brots per cada 100.000 h, Andalusia amb 2,96, la Rioja amb 2,22, Castella i Lleó amb 2,20 i el País Basc amb 2,05.

Taxa de casos per cada 100.000 habitants el 2019 a cada comunitat autònoma

Ceuta és el territori on s’han presentat un nombre més gran de casos per cada 100.000 habitants, amb 193,92 casos per 100.000 habitants. Això pot ser degut a la mida de la seva població, amb 85.087 persones censades. A Ceuta, el 2019, es van produir 4 brots amb 165 persones malaltes, de les quals 12 van necessitar ingressar a l’hospital.

La mitjana de casos per 100.000 habitants a Espanya va ser de 23,6. Andalusia amb una taxa de 48,23, Aragó amb una taxa de 29,49, Castella i Lleó amb 29,43 i la Rioja amb 23,74 van ser les comunitats amb taxes de casos que superen la mitjana.

Quines comunitats autònomes van tenir una incidència més alta d’intoxicacions alimentàries a la llar?

A tot el país, al 2019, es van produir 185 brots en domicilis particulars, cosa que representa un 24% del total d’intoxicacions.

Aragó, Cantàbria i Castella-la Manxa amb 67%, 50% i 49%, respectivament van ser les comunitats amb més incidència d’intoxicació alimentària a les llars.

A l’Aragó el 2019 es van produir més intoxicacions a l’àmbit privat que a establiments públics.

Va ser un fet aïllat, o és habitual? Veient aquesta gràfica, s’observa que és habitual des de l’any 2010, que es manté per sobre del 50% del total de brots, fins al 2020 i el 2021.

I a Castella – La Manxa? També és un fet habitual?

Si observem la gràfica anterior, veiem que no és habitual que a Castella – La Manxa es produeixin més brots familiars que a establiments públics. Aquest percentatge només s’ha vist alterat als anys 2009, 2021 y 2022.

També ens podríem preguntar si la causa d’aquesta proporció més gran de brots familiars a Aragó està relacionada amb una major sensibilitat en els seus sistemes assistencials i de vigilància epidemiològica en el moment de declarar aquests brots.

Conclusions

En aquest article exposo el nombre d’intoxicacions alimentàries que s’han produït a Espanya en el període des de 2007 a 2021, comparant les taxes de nombre de brots i de nombre de casos per cada 100.000 habitants entre comunitats. També he intentat respondre a la pregunta de si és cert que a les llars es produeixen més intoxicacions que a la restauració i altres establiments públics. Finalment, comparo les toxiinfeccions de l’any 2019 entre les diferents comunitats.

Analitzant les dades de tota Espanya, observem que a las llars es produeixen menys brots d’intoxicació alimentària. Només al 2021, últim any analitzat, el percentatge de brots familiars es situa per sobre del 50 % dels brots.

Fonts de les dades d’informació epidemiològica

Les dades que es mostren en aquest article han estat obtingudes mitjançant sol·licituds d’accés d’informació pública, a les 17 comunitats autònomes i a les 2 ciutats autònomes. La Regió de Múrcia i la ciutat autònoma de Melilla encara no ha facilitat les dades sol·licitades, per la qual cosa els seus resultats no es poden mostrar

Cal destacar que hi ha comunitats, com Aragó, Balears,Comunitat de Madrid y País Basc on aquesta informació es pot consultar a les pàgines web d’informació sobre vigilància epidemiològica.

Per elaborar aquest article vaig demanar informació de tots els brots d’intoxicació alimentàries que van tenir lloc entre els anys 2007 i 2021. Aquestes dades, al següent enllaç, les poso a disposició per a totes les persones que vulguin consultar com han evolucionat les intoxicacions alimentàries a cada comunitat autònoma.

Aquí pots consultar les dades dels brots d’intoxicació alimentària a cada comunitat autònoma y a la ciutat autònoma de Ceuta en el període entre 2007 y 2021.