Casa Dani: 159 afectats, 18 hospitalitzats i unes actes d’inspecció que Madrid no vol fer públiques

Imatge d'arxiu d'una truita de patates. La fotografia no correspon a Casa Dani. Foto: iStock.com/IMAG03S

El 26 de gener de 2023 es va comunicar a les autoritats sanitàries de Madrid un brot de gastroenteritis a Casa Dani, un conegut establiment del Mercado de la Paz a Madrid, després que diverses persones haguessin compartit dues truites de patates.

La investigació epidemiològica acabaria comptabilitzant 159 persones afectades en 51 grups diferents. D’aquestes, 122, el 76,7%, van necessitar assistència sanitària i 18 van ser hospitalitzades. Les persones afectades tenien entre deu mesos i 87 anys.

Les dades microbiològiques van ser especialment contundents: de les 77 mostres clíniques analitzades, 70 van resultar positives a Salmonella. El Centro Nacional de Microbiología va estudiar 34 aïllaments i va determinar que tots presentaven el mateix perfil fenotípic, genòmic i de sensibilitat als antimicrobians. Una de les soques va ser identificada com a Salmonella enterica serotip Enteritidis.

L'informe epidemiològic oficial conclou que l'evidència sobre l'aliment causant del brot "no deja lugar a dudas": les persones afectades havien consumit truites elaborades per Casa Dani entre els dies 24 i 26 de gener.

Vuit manipuladors positius i "múltiples deficiències"

Les mostres dels aliments disponibles no van detectar Salmonella. Però quan es van prendre aquestes mostres ja no quedaven restes de les truites implicades ni ous frescos del mateix lot utilitzat els dies 24 i 25.

En canvi, l'anàlisi dels treballadors va detectar Salmonella en 8 dels 57 manipuladors estudiats. L'informe oficial és prudent sobre aquest resultat: no va poder determinar el sentit de la transmissió, és a dir, si els treballadors havien estat l'origen de la contaminació o si s'havien infectat per una altra via.

Aquesta precisió és rellevant perquè algunes informacions publicades posteriorment van presentar els treballadors com l'origen del brot. El març de 2023, per exemple, TeleMadrid va publicar que la salmonel·la la portaven diversos empleats. L'informe epidemiològic oficial conegut posteriorment no permet, però, establir aquesta direcció de transmissió.

Hi ha encara una altra dada especialment significativa. Els serveis d'emergències alimentàries de l'Ajuntament van inspeccionar l'establiment la mateixa tarda en què van tenir coneixement del brot i durant les setmanes posteriors. L'informe epidemiològic assenyala que es van detectar:

"múltiples deficiencias tanto estructurales como operativas y en la manipulación de alimentos".

Es va exigir una neteja i desinfecció acreditada i es va adoptar, entre altres mesures, la suspensió cautelar temporal de tota elaboració d'aliments. La mesura es va aixecar després de corregir les deficiències.

Però l'informe no explica detalladament quines eren aquestes deficiències. Per conèixer-les remet expressament a les actes d'inspecció de l'Ajuntament de Madrid.

I aquí comença una segona història: la de l'accés a aquesta documentació.

Què van trobar exactament els inspectors?

El setembre de 2023 vaig sol·licitar a l'Ajuntament de Madrid les actes i els informes de les inspeccions sanitàries practicades a Casa Dani durant 2021, 2022 i fins al juny de 2023, així com l'informe epidemiològic del brot.

L'empresa que gestiona Casa Dani va ser escoltada en el procediment i es va oposar a la divulgació. Entre altres arguments, va sostenir que facilitar informació d'inspeccions passades podia perjudicar la seva reputació, provocar pèrdua de clients i afectar els seus interessos econòmics i comercials. També va argumentar que la informació no reflectiria necessàriament la situació sanitària posterior de l'establiment.

El 25 d'octubre de 2023, el Distrito de Salamanca va acceptar les al·legacions i va denegar íntegrament l'accés, invocant principalment la protecció dels interessos econòmics i comercials prevista a l'article 14.1.h de la Llei 19/2013 de transparència. L'Ajuntament també va argumentar el caràcter dinàmic de les inspeccions sanitàries i l'eventual "obsolescència" de la informació.

Vaig reclamar davant el Consejo de Transparencia y Protección de Datos de la Comunidad de Madrid.

La resolució no va arribar fins al 29 d'agost de 2025, gairebé dos anys després de presentar la reclamació.

I el Consejo va donar la raó a l'Ajuntament.

Protegir la reputació comercial

Segons el Consell de Transparència madrileny, conèixer els resultats de les inspeccions d'un establiment concret podria afectar la seva reputació comercial, la confiança dels clients i proveïdors i la seva posició competitiva. També considera possible que els competidors utilitzessin aquesta informació per desacreditar l'establiment.

La resolució considera probable que les deficiències detectades fossin de poc impacte i que, pel temps transcorregut, la majoria ja haguessin estat corregides:

"Lo más probable es que se trate de irregularidades de poco impacto y que, en su mayoría y dado el tiempo transcurrido, estas hayan sido ya corregidas."

Però hi ha una circumstància important: el mateix Consell reconeix que no disposava de les actes d'inspecció i que tampoc sabia si existien investigacions o procediments sancionadors relacionats amb els fets. Tot i això, va considerar que "lo más probable és que les irregularitats siguin de poc impacte."

Malgrat això, a més dels interessos econòmics i comercials, considera aplicables els límits relacionats amb les funcions administratives d'inspecció, vigilància i control i amb la prevenció, investigació i sanció d'il·lícits.

Pel que fa a l'interès públic, el Consell reconeix l'interès de la ciutadania a conèixer l'activitat inspectora i les condicions de seguretat alimentària, però considera que aquest interès pot satisfer-se mitjançant dades agregades i informes globals, sense identificar establiments concrets.

El resultat és que sabem per un document oficial que els inspectors van detectar "múltiples deficiències", però no podem consultar les actes a les quals aquell mateix document remet per saber exactament quines eren.

Un brot que ja era públic

La protecció de la reputació comercial resulta especialment interessant en aquest cas perquè la vinculació de Casa Dani amb el brot no s'havia quedat només als expedients administratius.

El cas va tenir una enorme repercussió pública. Casa Dani va tancar temporalment i l'Ajuntament va intervenir en el procés previ a la reobertura. El març de 2023, l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, va explicar públicament que l'Ajuntament treballava conjuntament amb l'establiment perquè pogués reobrir «lo antes posible» i amb les corresponents condicions de seguretat i garanties per als consumidors.

Casa Dani va reobrir a principis d'abril, després d'aplicar millores i un nou protocol d'autocontrol supervisat per Madrid Salud.

La projecció institucional del cas va continuar després de la reobertura. El 5 d'abril, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va visitar Casa Dani i hi va menjar una truita. Abans va recordar les persones que havien emmalaltit com les principals "víctimas de toda esta desgracia" i va destacar també l'impacte que hauria tingut la desaparició del negoci sobre els seus treballadors, el Mercado de la Paz i el barri. Preguntada per com li agradava la truita, va respondre: "Lo que sí me gusta es que esté poco hecha como ésta". (El Mundo, 5 d'abril de 2023).

Aquestes intervencions públiques no eliminen per si mateixes la possibilitat que les actes d'inspecció continguin informació susceptible de protecció. Sí que aporten, però, un context rellevant per valorar el perjudici reputacional invocat posteriorment: la identitat de Casa Dani, l'existència del brot, el tancament temporal, l'actuació de les autoritats sanitàries i la posterior reobertura ja havien estat àmpliament exposats públicament.

Que el brot fos públic no significa, per si sol, que qualsevol document administratiu hagi de ser divulgat ni que les actes no puguin contenir informació mereixedora de protecció. Però sí que és un element rellevant a l'hora de valorar fins a quin punt la identificació de l'establiment i la seva vinculació amb l'episodi sanitari constituïen informació encara desconeguda. Sobretot perquè el mateix Ajuntament de Madrid ha actuat de manera diferent davant altres peticions d'informació sanitària.

Hundred: un altre brot, un resultat diferent

L'agost de 2024 es va investigar un altre possible brot de salmonel·losi relacionat amb els establiments de la cadena de hamburgueseries Hundred a la plaça de Pedro Zerolo y calle Eloy Gonzalo de la capital d'Espanya.

La Comunitat de Madrid va informar de 16 persones afectades i dues encara hospitalitzades el 9 d'agost. Salut Pública investigava unes salses contaminades i unes 150 persones potencialment exposades. També es van realitzar inspeccions i preses de mostres.

El gener de 2026 vaig demanar documentació sobre aquell episodi: actes d'inspecció, informes tècnics, resultats analítics i comunicacions relacionades amb el brot.

En aquest cas, l'Ajuntament va donar audiència al titular perquè pogués formular al·legacions. No en va presentar. Finalment, l'Ajuntament va concedir l'accés a les actes d'inspecció, informes, resultats analítics i comunicacions disponibles.

És una diferència procedimental que cal tenir present: en el cas de Casa Dani, l'empresa va formular al·legacions oposant-se a l'accés; en el de Hundred, el titular va tenir l'oportunitat de fer-ho però no les va presentar.

Però hi ha encara un altre cas que permet plantejar la qüestió amb més claredat.

Duque de Ahumada: informació desfavorable que finalment es facilita

El gener de 2024 es va produir un brot alimentari a la Residencia Universitaria Duque de Ahumada, al carrer Príncipe de Vergara.

L'informe de Madrid Salud comptabilitza 150 persones exposades i 18 afectades. Els aliments sospitosos eren uns espaguetis a la napolitana elaborats per l'empresa encarregada del menjador.

Després d'una resposta inicial incompleta, vaig reclamar l'accés a la informació. Finalment, l'Ajuntament va facilitar la documentació sol·licitada.

I el seu contingut mostra fins a quin punt la informació sanitària individualitzada pot ser desfavorable per a un operador i, malgrat això, arribar a ser accessible.

La inspecció va detectar una sèrie de deficiències i els inspectors van requerir-ne la correcció.

Les anàlisis van trobar en els espaguetis un recompte de Staphylococcus aureus que Madrid Salud va qualificar d'"inaceptable/potencialmente peligroso".

L'informe és explícit:

"El alimento se considera NO SEGURO. Su consumo supone un riesgo para la salud."

Una altra mostra dels mateixos espaguetis aportada per una de les persones afectades va presentar un recompte encara superior de Staphylococcus aureus.

Madrid Salud va identificar, entre els possibles factors contribuents al brot, deficiències en la neteja i desinfecció, processament inadequat, descongelació incorrecta i manteniment dels aliments a temperatures inadequades.

L'informe va qualificar de "fuerte" el grau d'evidència de la relació entre els casos i l'aliment implicat.

Aquest cas mostra, per tant, que l'Ajuntament de Madrid ha facilitat en altres ocasions informació sanitària individualitzada potencialment desfavorable per a l'operador inspeccionat.

McDonald's i 100 Montaditos: un precedent anterior

Hi ha encara un altre antecedent.

El juliol de 2023 vaig sol·licitar al mateix Ajuntament les actes i informes sanitaris de dos establiments perfectament identificats: un McDonald's del carrer Montera 47 i un 100 Montaditos del carrer Montera 34.

El Distrito Centro va resoldre expressament que no concorria cap causa d'inadmissió ni procedia aplicar els límits dels articles 14 i 15 de la Llei de transparència, i va concedir l'accés.

No es van facilitar només estadístiques agregades. Es van entregar actes d'inspecció individualitzades dels establiments, inclosa documentació amb observacions sobre deficiències i la comprovació posterior de la seva correcció.

La resolució és de setembre de 2023. Només uns mesos després, un altre districte del mateix Ajuntament va considerar que facilitar les actes de Casa Dani podia perjudicar els interessos comercials de l'establiment i les va denegar.

Els supòsits no són idèntics: les dates de les inspeccions són diferents, en Casa Dani hi havia un brot recent i l'empresa va presentar al·legacions. Però el contrast evidencia que l'accés a les actes sanitàries d'establiments identificats no ha estat tractat de manera uniforme pel mateix Ajuntament.

Altres òrgans de transparència han seguit un criteri diferent

El criteri aplicat en el cas Casa Dani contrasta també amb el mantingut per altres òrgans encarregats de garantir el dret d'accés a la informació pública en casos relacionats amb inspeccions sanitàries.

La Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) de Catalunya, en la seva Resolució 649/2022, de 5 d'agost, va analitzar precisament el possible perjudici que la publicació de resultats desfavorables d'inspeccions sanitàries podia ocasionar als establiments. La Comissió va admetre que aquesta divulgació podia afectar la seva reputació i els seus interessos econòmics, però va afegir una consideració especialment rellevant:

"És qüestionable que mereixin protecció interessos econòmics i comercials que es fonamenten en l'incompliment de prescripcions determinades per l'ordenament jurídic."

La GAIP va afegir que l'eventual perjudici derivat de publicar resultats negatius procedeix en major mesura de la conducta de l'establiment que de la mateixa difusió de la informació. També va assenyalar que la transparència pot beneficiar els establiments que obtenen resultats positius i augmentar la confiança dels consumidors en el sector.

Un criteri molt similar va seguir la Comissió Basca d'Accés a la Informació Pública en la seva Resolució 59/2023, relativa precisament a l'accés a actes d'inspecció higienicosanitària d'establiments alimentaris. La Comissió va estimar la reclamació i va ordenar facilitar les actes, amb l'anonimització prèvia de les dades personals. En la seva argumentació va sostenir que els interessos econòmics i comercials susceptibles de protecció han de ser legítims i que aquesta legitimitat decau quan deriven d'incompliments de la normativa higienicosanitària constatats per la inspecció. També va destacar l'interès públic de conèixer l'activitat inspectora de l'Administració i el principi de transparència dels controls oficials establert en el Reglament (UE) 2017/625.

El Consell de Transparència i Bon Govern va arribar igualment a una conclusió favorable a l'accés en una Resolució de 12 d'abril de 2024 sobre actes d'inspecció d'establiments alimentaris de La Rioja. Va recordar que els límits al dret d'accés no es poden aplicar de manera automàtica i que cal acreditar un perjudici «concret, definit i avaluable. Aquest, a més, no podrà afectar o ser rellevant per a un determinat àmbit material, perquè, en cas contrari, s'estaria excloent un bloc complet d'informació.»

En aquell cas va considerar insuficientment justificats els límits invocats i va ordenar facilitar les actes d'inspecció, amb l'anonimització de les dades personals.

Què protegeix la transparència?

No es tracta de saber si avui Casa Dani compleix o no les condicions sanitàries. Les actes de 2023 descriuen una situació concreta d'aquell moment i les mateixes autoritats indiquen que les deficiències detectades van ser corregides abans de reprendre l'activitat.

Tampoc es tracta de publicar dades personals de treballadors o inspectors. La Llei de transparència permet dissociar aquesta informació i concedir accés parcial quan només una part del document està afectada per algun límit.

La pregunta és una altra.

Després d'un brot amb 159 afectats i 18 hospitalitzats, ¿té la ciutadania dret a saber què van trobar els inspectors, quines deficiències van detectar, quines mesures van exigir i com va actuar l'Administració?

Madrid considera que, en el cas de Casa Dani, la protecció dels interessos comercials, juntament amb altres límits, justifica mantenir les actes fora de l'accés públic.

Però el mateix Ajuntament ha facilitat actes d'establiments identificats en altres ocasions. I, després de reclamacions, ha proporcionat documentació de brots alimentaris que conté informació tan concreta com incompliments higienicosanitaris, resultats microbiològics, aliments qualificats oficialment com a no segurs i possibles factors contribuents a una intoxicació.

Per això el cas Casa Dani planteja una qüestió que va més enllà d'un restaurant.

Si el control sanitari és una funció pública destinada a protegir la salut dels consumidors, cal saber amb criteris previsibles quan els resultats d'aquest control poden ser coneguts i quan queden protegits pels interessos comercials de l'operador inspeccionat.

La transparència no consisteix només a saber quantes inspeccions fa l'Administració. La seva funció és també permetre a la ciutadania fiscalitzar l'actuació dels poders públics: saber com exerceixen les seves competències, quines decisions adopten i com responen davant d'un problema de salut pública.

Subscriure't als articles i investigacions de Transparència Alimentària

Rep notícies sobre etiquetatge, transparència i controls oficials alimentaris

Em pots seguir a les xarxes socialsss

Contacte

info@transparenciaalimentaria.com

info@transparenciaalimentari

Avís legal Política de cookies Política de protecció de dades

Aquest lloc web ofereix contingut informatiu i divulgatiu sobre seguretat alimentària. No constitueix assessorament sanitari ni professional.