Quan la transparència depèn del territori: una mateixa sol·licitud, criteris diferents
Una mateixa sol·licitud d'accés a la informació pública va obtenir respostes molt diferents segons la comunitat autònoma. Una investigació sobre transparència i dret d'accés.
TRANSPARÈNCIACONTROL OFICIALFINANÇAMENT DELS CONTROLS OFICIALS
Isidre Ferran Allué
7/30/20268 min read
L'any 2023 vaig publicar en aquest blog una anàlisi sobre les deduccions que les diferents comunitats autònomes apliquen a les taxes dels controls veterinaris oficials als escorxadors. Aquell estudi mostrava com aquestes deduccions poden reduir de manera significativa els imports finalment ingressats per les administracions i les diferències existents entre territoris.
Per elaborar aquella investigació vaig exercir el dret d'accés a la informació pública davant les disset comunitats autònomes. L'objectiu era senzill: conèixer els imports agregats de les quotes liquidades, les deduccions aplicades i els ingressos efectivament percebuts durant els anys 2019 i 2020.
La metodologia va ser exactament la mateixa a tot Espanya. Les disset comunitats van rebre una sol·licitud idèntica, amb les mateixes sis preguntes, referides al mateix període i amb un únic objectiu: entendre com es financen els controls veterinaris oficials previstos pel Reglament (UE) 2017/625.
El resultat, però, va ser inesperat.
Només vuit comunitats autònomes van facilitar la informació sense necessitat de presentar cap reclamació: Illes Balears, Cantàbria, Castella i Lleó, Catalunya, Comunitat de Madrid, La Rioja, Navarra i la Regió de Múrcia.
En les altres nou va caldre acudir als òrgans garants del dret d'accés a la informació pública. I encara avui, més de quatre anys després d'haver iniciat la investigació, hi ha informació que continua pendent de ser facilitada.
Una mateixa sol·licitud, respostes molt diferents
Les sis preguntes eren senzilles. Es demanaven les tarifes vigents, les deduccions aplicables, la normativa reguladora, l'import total de les quotes abans de les deduccions, l'import total de les deduccions practicades i, si existien, els costos dels controls oficials calculats d'acord amb l'article 82 del Reglament (UE) 2017/625. En definitiva, es demanava conèixer com es feia la supervisió dels ingressos i deduccions que practicaven els escorxadors en les seves autoliquidacions tributàries.
No es demanaven dades individualitzades d'empreses ni expedients concrets. Es tractava únicament d'obtenir dades agregades que permetessin comparar el funcionament del sistema entre comunitats autònomes.
Cinc resolucions, quatre maneres d'entendre la transparència
Andalusia: quan una reclamació millora la informació
El cas andalús és probablement el més positiu de tota la investigació.
Inicialment, després de presentar una reclamació per silenci administratiu de la sol.licitud, la Junta va considerar que obtenir els imports totals de les quotes i de les deduccions exigia una acció prèvia de reelaboració i, per aquest motiu, no els podia facilitar.
El Consell de Transparència i Protecció de Dades d'Andalusia va admetre la reclamació i va dictar una resolució estimatòria, la Resolució 654/2022, de 14 d'octubre, ordenant la retroacció de les actuacions i instant a la Viceconselleria de Salut i Famílies a que traslladés la sol·licitud a l'Agència Tributària d'Andalusia, ja que era l'organisme competent per gestionar aquesta informació.
La Viceconselleria de Salut i Famílies va demanar la col·laboració de la Conselleria d'Hisenda i Finançament Europeu. La Conselleria d'Hisenda i Finançament Europeu va accedir al sistema SUR (Sistema Unificat de Recursos) i va desenvolupar una explotació informàtica específica, que no existia de forma predeterminada, per extreure part de la informació sol·licitada.
Gràcies a aquest treball addicional, la Junta va poder facilitar dades que inicialment afirmava que no podia obtenir. És un exemple de com una reclamació pot acabar millorant la transparència i afavorint una recerca més exhaustiva de la informació pública.
Castella - la Manxa: el problema no era la informació, sinó qui l'havia de facilitar
A Castella - la Manxa el problema va ser diferent. La primera resposta de la Direcció General de Salut Pública de la Junta de Comunitats de Castella – la Manxa va ser que no tenien la informació. Després de reclamar, la resposta va insistir en el fet que no podien facilitar la informació perquè era necessari una acció de reelaboració i era causa d’inadmissió.
La segona resolució del Consell de Transparència i Protecció de Dades d'Andalusia no entra a valorar si realment existia o no una acció de reelaboració. Abans d'arribar a aquesta qüestió, observa un problema previ. La mateixa Conselleria de Sanitat havia reconegut que la informació "podria aconseguir-se a la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques. Si era així, el que corresponia no era limitar-se a denegar l'accés, sinó aplicar l'article 19.1 de la Llei 19/2013 de Transparència i traslladar la sol·licitud a l'òrgan competent. I per aquest motiu, el Consell de Transparència i Bon Govern ordena retrotraure les actuacions en la Resolució RT 0656/2021 de desembre de 2021.
Encara va caldre una segona reclamació ja que la informació enviada era incompleta, amb resultat d'estimació favorable total, la Resolució RT 0909/2022.
Una resolució amb una lliçó important
El cas de Castella - la Manxa demostra que, en ocasions, el problema no és que la informació no existeixi, sinó que es troba en un altre òrgan administratiu.
La Llei de transparència no obliga el ciutadà a conèixer l'organització interna de l'Administració. Quan un organisme sap quin és l'òrgan competent, ha de traslladar-hi la sol·licitud i informar-ne el sol·licitant. Precisament aquest va ser el criteri que va aplicar el Consell de Transparència i Bon Govern en ordenar la retroacció del procediment.
Després de dues reclamacions i més d'un any de tramitació, la informació finalment va ser facilitada.
Comunitat Valenciana: si l'Administració diu que no té les dades, és que no les té.
La Comunitat Valenciana va facilitar una part important de la informació des del primer moment, tot i que no va respondre les preguntes relatives als imports agregats de les quotes abans de les deduccions ni a l'import total de les deduccions aplicades, ja que desconeixia aquests imports.
El Consell Valencià de Transparència, en la Resolució 236/2022, va considerar correcte que l'Administració afirmés que aquestes dades no existien i va desestimar la reclamació, d’aquesta manera tan contundent:
Aquest cas planteja un interrogant interessant. Si aquestes taxes financen els controls oficials i són objecte d'autoliquidació pels operadors econòmics, fins a quin punt és raonable que no es puguin conèixer els imports agregats de les quotes i de les deduccions?
Aragó: quatre anys després, la informació continua pendent
El cas d'Aragó és, probablement, el més preocupant.
La investigació va començar el 6 de gener de 2022. Després de reclamar per no obtenir resposta, el Departament de Sanitat va resondre que no tenien informació sobre les deduccions i dels ingressos, només el que estava previst ingressar.
La reclamació es va presentar el febrer de 2022. El Consell de Transparència d'Aragó no va dictar resolució fins al maig de 2026, la Resolució 29/2026 de 28 d'abril.
El que va venir després de la reclamació resulta difícil d'explicar. El Consell va sol·licitar informe al Departament de Sanitat el 24 de febrer de 2022. Aquest informe no es va emetre fins a l'11 de març de 2024, més de dos anys després de la petició del Consell, superant en escreix els 15 dies de termini previst.
La resolució és especialment contundent. Considera que la informació sobre les quotes abans de les deduccions i sobre les deduccions aplicades és informació pública, rebutja que obtenir-la constitueixi una reelaboració i ordena al Departament de Sanitat facilitar-la.
No obstant, a la data de publicació d'aquest article, la informació encara no ha estat lliurada.
Aquest cas planteja una qüestió evident: un dret d'accés continua sent efectiu quan cal esperar més de quatre anys per obtenir una resolució favorable i, fins i tot així, aquesta encara no s'executa?
País Basc: una reclamació desestimada que va obrir un nou camí
El 6 de gener de 2022 vaig presentar una sol·licitud d'accés a la informació pública davant del Departament d'Economia i Hisenda del Govern Basc per conèixer les tarifes, les deduccions i els ingressos derivats de les taxes que financen els controls oficials previstos pel Reglament (UE) 2017/625.
En no rebre resposta, el 23 de febrer de 2022 vaig presentar una reclamació davant la Comissió Basca d'Accés a la Informació Pública.
La Resolució 28/2022 de 31 de març, desestima la reclamació perquè considera que la informació sobre la recaptació d'aquestes taxes no obra en poder del Govern Basc, sinó de les diputacions forals d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa, que són les administracions competents per gestionar aquests ingressos.
La mateixa Comissió també assenyala que el Govern Basc coneixia aquesta distribució competencial i recorda que, d'acord amb l'article 19.1 de la Llei 19/2013, hauria d'haver informat el sol·licitant del trasllat de la seva petició. La resolució afirma expressament que aquesta manca d'informació suposa una minva en la garantia del dret d'accés a la informació pública.
Lluny de donar la investigació per acabada, vaig seguir el criteri indicat per la mateixa Comissió. El 3 d'abril de 2022 vaig presentar tres noves sol·licituds d'accés a la informació pública, una davant de la Diputació Foral d'Àlaba, una altra davant de la Diputació Foral de Biscaia i una tercera davant de la Diputació Foral de Guipúscoa, repetint les mateixes sis preguntes sobre les taxes, les deduccions i els imports recaptats. La resposta va arribar de manera diligent.
Aquest episodi posa de manifest una realitat singular del País Basc. El problema no era tant l'accés a la informació com la distribució de competències entre les institucions comunes i les diputacions forals. Però també evidencia que, quan una administració coneix quin és l'òrgan competent, informar correctament el ciutadà i orientar-lo des del primer moment és una part essencial del dret d'accés a la informació pública.
Què ens ensenya aquesta investigació?
Les resolucions analitzades mostren que la legislació de transparència s'aplica de manera molt desigual segons el territori.
Algunes administracions busquen activament la informació i fan esforços per facilitar-la. Altres entenen que determinades dades exigeixen una reelaboració. En alguns casos, els òrgans garants ordenen traslladar la sol·licitud a l'organisme competent. En altres, accepten que la informació no existeix o que no obra en poder de l'administració requerida.
Aquestes diferències no són només jurídiques. També tenen conseqüències pràctiques sobre la possibilitat que els ciutadans puguin fiscalitzar la gestió dels ingressos públics derivats de les taxes que financen els controls oficials.
Conclusions
Aquesta investigació no pretenia analitzar el funcionament dels òrgans de transparència. L'objectiu era molt més concret: conèixer com s'aplica el sistema de finançament dels controls veterinaris oficials i si era possible obtenir dades agregades sobre les quotes i les deduccions practicades.
El resultat posa de manifest que una mateixa sol·licitud pot rebre respostes molt diferents segons la comunitat autònoma.
També evidencia que els òrgans garants tenen un paper fonamental per fer efectiu el dret d'accés a la informació pública, però que els seus criteris no sempre són coincidents.
Potser ha arribat el moment de reflexionar sobre la conveniència d'avançar cap a criteris més homogenis en l'aplicació del dret d'accés a la informació pública i cap a sistemes d'informació que permetin conèixer amb més facilitat els ingressos públics derivats dels controls oficials.
Quan la mateixa informació depèn del territori on es demana, la transparència es posa en dubte.
Subscriure't al blog Transparència Alimentària
Rep notícies sobre etiquetatge, transparència i controls oficials alimentaris
Em pots seguir a les xarxes socialsss
Contacte
info@transparenciaalimentaria.com
info@transparenciaalimentaria.com
Aquest lloc web ofereix contingut informatiu i divulgatiu sobre seguretat alimentària. No constitueix assessorament sanitari ni professional.