Frau en l’oli d’oliva i la síndrome tòxica

Fets provats: Al 1980 es trobava prohibida la venda a granel d’oli i sense etiquetes, així com també la venda ambulant i domiciliària dels olis comestibles i era obligatori l’ús d’envasos amb precinte i marca registrada. La venda en espais oberts, mercats ambulants depenia de les disposicions de cada ajuntament. Es va relacionar el frau en l’oli d’oliva i la síndrome tòxica.

El paràgraf anterior és part de la sentència que va condemnar els empresaris responsables de la intoxicació alimentària per consum d’oli contaminat. La síndrome tòxica, també coneguda com a intoxicació per oli de colza. Més de 3.000 morts i més de 20.000 malalts. Encara molts supervivents als nostres dies, que lluiten per la seva malaltia i reclamant més ajuts.

Què va passar?

Que unes persones que es dedicaven a comercialitzar amb olis d’oliva i altres llavors van idear un frau alimentari amb l’oli d’oliva. Van barrejar oli d’oliva amb oli de colza que duia una substància química contaminant, l’anilina.

Espanya fa molts anys que protegeix la producció nacional d’oli d’oliva. Als anys 70 i 80 es limitava l’entrada d’olis de fora de les nostres fronteres. En el cas de l’entrada d’oli de colza, només es permetia l’entrada si s’hi afegia un verí que ho fes no apte per al consum humà.

A dos d’aquests comercialitzadors d’oli, un situat a la Comunitat de Madrid i un altre a Catalunya, se’ls va acudir que podien eliminar l’anilina i tornar a fer aquest oli comestible. A més, si hi afegia pigments de clorofil·la tindria una coloració més verda fosca que s’assemblaria a l’oli d’oliva. Així venien com a oli d’oliva, la barreja dels dos olis, el d’oliva i el de colza contaminat.

El comercialitzador català va aconseguir eliminar l’anilina de l’oli de colza, però el de Madrid no ho va aconseguir. Això explica perquè l’oli d’oliva contaminat que es va distribuir des de Catalunya no va ocasionar casos de persones afectades per la síndrome tòxica i el que es va distribuir des de la Comunitat de Madrid, va ocasionar milers d’afectats.

Frau continuat

Aquestes empreses involucrades amb la síndrome tòxica cometien, habitualment, fraus en la comercialització de l’oli d’oliva. A les seves indústries refinaven olis d’oliva i altres llavors, les barrejaven i les venien com a oli d’oliva verge. Fins i tot també van arribar a barrejar greixos animals.

Actualment, després de 43 anys de la intoxicació massiva per consum d’oli contaminat, es continuen produint episodis de frau a l’oli d’oliva.

Cada any es descobreixen xarxes criminals que adulteren l’oli. No hauríem d’oblidar el que va passar el 1981, ja que el que comença com un frau i un engany pot acabar afectant la salut dels consumidors de l’oli d’oliva.

A l’abril de 2023 vaig publicar l’article Nova alerta per oli d’oliva. Estem més a prop d’una nova síndrome tòxica? a on explicava aquestes activitats fraudulentes i com algunes administracions encara intenten protegir els interessos econòmics dels responsables. I es segueixen produint aquest tipus de fraus alimentaris.

El frau en l’oli d’oliva a la premsa

Any rere any apareixen notícies a la premsa sobre el frau en l’oli d’oliva, que indiquen unes pràctiques fraudulentes que no cessen.

2024

El Dia de Màlaga. 25 de maig del 2024: Arrenca el judici a l’Audiència Nacional per frau en la venda a Còrdova d’oli etiquetatge oliva verge extra. Les garrafes de cinc litres etiquetades com a verge extra contenien en realitat una barreja d’oli de gira-sol i d’oli d’oliva en una proporció aproximada de 70 % i 30 %, acusats d’un frau en la venda d’oli, entre 2027-2018 a Còrdova.

La Vanguardia. 8 de gener del 2024: Retiren aquestes famoses marques d’oli d’oliva fraudulentes. La Guàrdia Civil ha desmantellat un nou negoci il·legal a Mairena de l’Alcor (Sevilla), on s’embotellaven olis de llavors i fins i tot olis no aptes per consumir com a verge extra.

2023

El País. 4 de desembre del 2023: Onze detinguts per vendre oli d’oliva adulterat a gran escala. Els arrestats a Itàlia i Espanya venien com a verge extra olis llampants, que no es poden comercialitzar, de mal sabor i àcids. Immobilitzats 5.200 litres adulterats llestos per a la venda. Jaén, Còrdova i Ciudad Real, epicentre de l’operació.

El País. 30 de juny del 2023: Cop al frau de l’oli d’oliva: 143.000 litres es venien com a verge extra i eren barreges amb altres greixos. Una alerta sanitària dóna peu a una operació de la Guàrdia Civil contra les trames que es dediquen a etiquetar com a oli d’oliva verge extra el que és en realitat producte de qualitat més baixa.

La Vanguardia. 30 de juny del 2023: La Guàrdia Civil immobilitza més de 143.000 litres d’oli verge extra fraudulent a Sevilla. Es venien com a oli d’oliva verge extra, encara que era una barreja d’oli de llavor amb oli de pinyolada. El producte es fabricava a Sevilla, però també es distribuïa a Còrdova i Badajoz. la investigació va començar arran d’una alerta sanitària de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) al març, on avisaven d?una sèrie d’irregularitats detectades per la falta de traçabilitat fiable i de garanties sanitàries en unes marques d’oli.

2022

El Mundo. 7 d’abril del 2022: Alerten de la venda d’oli de llavors com si fos d’oliva i sense traçabilitat. La Regió de Múrcia ha alertat de l’elaboració, l’envasament i la distribució clandestina d’oli etiquetat com “d’oliva verge” i “d’oliva verge extra” procedent d’Espanya quan realment era oli vegetal de llavors o barreja de llavors que poden suposar un risc per a la salut per absència de traçabilitat fiable.

La Vanguardia. 6 d’abril de 2022: No consumeixis aquest oli: es comercialitza de forma clandestina i com a “oliva verge extra” sense ser-ho. L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició ha llançat una alerta alimentària després de detectar la comercialització clandestina d’un oli etiquetat com a “oli d’oliva” i “oli d’oliva verge extra” sense ser-ho. En realitat, es tracta d’un producte elaborat amb llavors i/o altres olis d’origen vegetal que està produït, envasat i distribuït fora de les normes, i el consum se’n considera no segur.

Com es vigila que no hi hagi fraus en l’oli d’oliva?

Les autoritats de consum i les autoritats de control de la qualitat i la defensa contra fraus de les comunitats autònomes són les encarregades de vigilar aquest tipus de frau. Es fan controls dins del Pla Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària 2021-2025 (PNCOCA 2021-25), que coordinen el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i el Ministeri de Consum.

El PNCOCA 2021-25 té l’objectiu d’alt nivell número 3 per garantir un elevat nivell de qualitat dels productes alimentaris i intensificar la lluita contra el frau alimentari. Aquest objectiu dʻalt nivell està integrat pels objectius estratègics 3.1 i 3.2.

Objectiu estratègic 3.1: Amb el Programa Nacional de control oficial de la qualitat alimentària realitzats a locals de producció, emmagatzematge i distribució.

Objectiu estratègic 3.2: Amb diferents programes, executats en el comerç minorista

Objectiu estratègic 3.1: Programa Nacional de control oficial de la qualitat alimentària

El Programa Nacional de control oficial de la qualitat alimentària és executat pels serveis de control de la qualitat i defensa contra fraus amb inspeccions a tots els establiments on s’elaboren, emmagatzemen i distribueixen productes alimentaris. Queden exclosos de l’àmbit de control del programa els aspectes higiènic-sanitaris i de seguretat alimentària i els establiments de venda al consumidor final.

Resultats del Programa Nacional de control oficial de la qualitat alimentària de l’any 2022

A l’Informe anual del Plan Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentaria de l’any 2022 s’indica que de 50.123 punts potencials d’inspecció de tota la cadena alimentària, excepte al comerç al detall, es van controlar 4.284 establiments, cosa que implica que s’ha controlat el 9% dels locals.

Si ens fixem a les instal·lacions d’oli d’oliva i d’oli de pinyolada, tenim 2.665 punts de control. Es van programar controls en 661 operadors, el 24,8 %. Aquesta programació no es va complir, arribant només a inspeccionar 435, el 65,8 % dels establiments programats. Tot i això, s’han inspeccionat 137 establiments on no s’havia programat cap control.

Entre controls programats i no programats, es va actuar a 572 locals d’oli d’oliva i orujo d’oliva. En 226 controls es van observar no-conformitats, la qual cosa representa que en el 40 % dels controls hi va haver no-conformitats. En 171 controls, el 30 %, es van detectar infraccions que van donar inici a un procediment sancionador.

L’informe anual del 2022 torna a destacar per part de les autoritats competents autonòmiques, un nombre insuficient d’inspectors per dur a terme el control de la qualitat alimentària. Aquest fet dificulta l’execució final del programa i la consecució dels objectius previstos.

Quants inspectors i tècnics d’inspecció de vigilància del frau alimentari tenim a Espanya?

A la taula següent es mostra el nombre d’inspectors i tècnics d’inspecció de control de la qualitat i la defensa contra fraus de cada comunitat autònoma.

Font: Resultats 2022 PNCOCA 2021-25 Falten dades de la Comunitat Valenciana i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla

Tal com s’indica a l’informe de resultats de l’any 2022, el personal dedicat a inspeccions és insuficient. Si l’univers a controlar són 50.123 punts de control i tenim 146 inspectors, a cada inspector correspondrien 343 punts de control per any.

Objectiu estratègic 3.2: Subprograma de control d’oli d’oliva i de d’oli de pinyolada

Els programes lligats a l’objectiu estratègic 3.2 són executats en comerços de venda minorista de venda presencial i en comerços minoristes de venda a distància, mitjançant inspeccions i preses de mostres per comprovar que els aliments posats a disposició del consumidor compleixen la normativa.

Programa 3.2.2. Control general de la qualitat alimentària al punt de venda al consumidor final

En l’execució del programa de control general de la qualitat al punt de venda al consumidor final, realitzat per les autoritats competents de consum de les comunitats autònomes, l’oli d’oliva destaca, com la categoria d’aliments amb més incompliments de la normativa, amb un percentatge d’incompliments del 57 % davant del nombre de controls realitzats i un 11 % de pràctiques fraudulentes davant del nombre de controls realitzats.

Subprograma de control d'oli d´oliva i oli de pinyolada. Resultats del 2022

A causa de la importància a Espanya de la producció d’oli d’oliva, i Espanya és el primer productor mundial d’aquest producte, des de fa anys les autoritats de consum de les comunitats autònomes realitzen controls, incloent recollida de mostres i anàlisis sobre diferents tipus d’oli d’oliva oliva posats a disposició del consumidor.

El 2022 es van analitzar 58 mostres i es van detectar les següents no conformitats:

• 42 mostres presenten 128 irregularitats

• En 23 mostres, la denominació de venda del producte que figura a l’etiqueta és “Oli d’Oliva Verge Extra”, resultant que, per mitjà de la valoració organolèptica, s’haurien de classificar com a “Oli d’Oliva Verge”.

• En 8 mostres, la denominació de venda del producte que figura a l’etiqueta és “Oli d’Oliva Verge Extra”, resultant que, per mitjà de la valoració organolèptica, s’haurien de classificar com a “Oli llampant”.

Aquesta darrera dada significa que en el 14 % de les mostres analitzades, el resultat ens va donar un oli que no es pot destinar al consum humà, si prèviament no ha estat refinat.

Però el fet que al 2022, el 72 % de les mostres d’oli analitzades, mostrin que no són el que indica l’etiquetatge, no és un fet aïllat.

En aquesta taula s’observa que els darrers 5 anys les irregularitats no han baixat del 50 %, ni el 2020, any de la Covid, va baixar d’aquest percentatge.

Quants inspectors de consum hi ha a Espanya?

Segons les dades publicades al Pla Nacional de Control Oficial de la Cadena Alimentària 2021-2025, a Espanya hi ha 358 persones, entre personal de control i personal d’inspecció, que es dediquen a aquests controls, com es mostra a la taula següent.

* Les persones indicades realitzen tasques en l’àmbit de consum als tres sectors: productes alimentaris, productes no alimentaris i serveis.

Font: PNCOCA 2021-25 Sense dades de la Comunitat Valenciana i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Conclusions

Han passat 43 anys des que es va produir la síndrome tòxica. S’estava cometent frau a l’oli d’oliva i a algunes persones la cobdícia els va encoratjar a utilitzar un oli que contenia un verí, pensant que no passaria res, però va passar.

Les dades dels programes d’inspecció ens mostren que els inspectors de consum i de prevenció del frau alimentari continuen descobrint frau a l’oli d’oliva. També la Guàrdia Civil alerta cada any d’aquests fraus. Arriben al consum olis d’oliva amb un etiquetatge que enganya i paguem un alt preu per una cosa que no s’ho val. Es falsifiquen etiquetes i números de registre sanitari.

La intoxicació alimentària per oli de colza de l’any 1981 va començar com a frau. No es pot tenir un inspector permanentment a cada indústria i a cada trull. Potser cal canviar l’estratègia per posar fi a aquestes irregularitats que comencen amb un engany i poden provocar una intoxicació. Si va passar una vegada, les dades indiquen que podria tornar a passar, i entre tots, i en memòria dels morts i malalts per la síndrome tòxica, i perquè no es torni a repetir, hauríem d’acabar amb aquest frau en l’oli d’oliva.