Alertes alimentàries

Què és una alerta alimentària? Qui té l’obligació de comunicar les alertes alimentàries als consumidors?

Fa uns mesos que els mitjans de comunicació ens informen d’alertes alimentàries, de riscos i de perills relacionats amb els aliments. Però no tot el que es publica és una alerta que afecti els consumidors. De vegades, excessives publicacions d’alertes, que no són alertes, poden provocar l’efecte contrari, provocant una infoxicació alimentària.

Per exemple, si es publiquen com a alertes, els rebutjos a la frontera de productes alimentaris, que no han passat favorablement els controls, ens podem alarmar sense motiu.

Aquest és el cas de la imatge que acompanya aquest article. Unes gambes que s’analitzen a la frontera i donen un resultat de concentració de sulfits superior a allò autoritzat. Aquest producte es detecta a la frontera espanyola i no arriba a distribuir-se pel territori. Però, llegint el titular: “Molt de compte: retiren aquest famós marisc de supermercats per perill d’intoxicació”, pot donar una sensació d’alarma, i en realitat, no ha arribat als supermercats. S’ha quedat a la frontera.

Què és una alerta?

Una alerta és un avís o senyal fet en cas de perill imminent. És així com defineix l’alerta el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.

Les notificacions d’alerta alimentària són aquelles en què es requereix o es pugui requerir una actuació ràpida per part de les autoritats competents corresponents.

Qui ha de comunicar una alerta?

El primer responsable és l’operador econòmic que ha posat al mercat un producte que no és segur i per això l’ha de retirar.

Si un explotador d’empresa alimentària considera o té motius per pensar que algun dels aliments que ha importat, produït, transformat, fabricat o distribuït no compleix els requisits de seguretat dels aliments, ha de procedir immediatament a:

• retirar del mercat els productes afectats;

• informar del fet les autoritats competents;

• comunicar la informació pertinent per a la traçabilitat a autoritats competents i empreses afectades;

• cooperar amb la resta de les empreses i les autoritats competents en les mesures que s’adoptin;

• en cas que el producte pugui haver arribat als consumidors, informar-los de manera efectiva i precisa;

• si cal, recuperar els productes que ja els hagin estat subministrats.

• en cas que el producte pugui haver arribat als consumidors, informar-los de manera efectiva i precisa;

• si cal, recuperar els productes que ja els hagin estat subministrats

A més de l’operador econòmic, les alertes es publiquen per a coneixement dels consumidors i evitar que consumeixin aliments no segurs. Per això, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) comunica a la seva pàgina web i les seves xarxes socials les alertes d’aquells productes que poden haver arribat a les llars, evitant-ne el consum.

Hi ha uns criteris i principis comuns d’actuació acordats per l’AESAN i les CC.AA. per a la comunicació d’incidents d’origen alimentari i protegir la salut de la població.

Són diversos els criteris que l’AESAN té en consideració per decidir la comunicació d’una alerta a la població:

• Que hi hagi la certesa o el dubte raonable de l’existència d’un risc classificat com a greu per a la població, que exigeix ​​una actuació immediata per retirar el producte alimentari implicat.

• Que hi hagi la certesa o dubte raonable que el producte objecte de l’alerta ha estat o es pot posar a disposició de la població.

• Que el producte objecte de l’alerta hagi produït un brot alimentari o hi hagi possibilitat que el pugui produir.

• Que hi hagi una comunicació a la població per part d’una comunitat autònoma o un altre país, fins i tot en cas que l’alerta no hagi estat notificada a través de la xarxa d’alerta alimentària.

• Que, en aplicació de l’article 19 del Reglament (CE) núm. 178/2002, hi hagi alguna comunicació pública de la retirada d’un producte per part de l’operador afectat.

Per això, només quan es compleixen un dels motius anteriors, l’AESAN publicarà una alerta. D’aquesta manera, no totes les alertes que llegim al sistema RASFF es veuen reflectides en les comunicacions de l’AESAN.

A on estan regulades les alertes alimentàries?

Les alertes estan regulades a la legislació nacional i a la comunitària de la Unió Europa. Tenim una xarxa nacional, una xarxa de la Unió Europea i una tercera xarxa mundial, de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO – Food and Agriculture Organization of the United Nations) i de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

La Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició, cita el sistema nacional de xarxa d’alerta, que té com a objectiu protegir la salut i poder gestionar els riscos alimentaris per a la salut dels consumidors, i s’anomena: Sistema Coordinat d’Intercanvi Ràpid d’Informació (SCIRI), que es basa en allò establert pel Reglament (CE) 178/2020, que estableix els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, crea l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i fixa els procediments relatius a la seguretat alimentària.

El Reglament (CE) 178/2020 crea un sistema d’alerta ràpida, en forma de xarxa, destinat a notificar els riscos, directes o indirectes, per a la salut humana i que es derivin d’aliments o pinsos. Hi participen els Estats Membres i tercers països amb què s’hagi arribat a acords. Aquest sistema és conegut com a RASFF (Rapid Alert System for Food and Feed).

També hi ha una altra tercera xarxa d’alerta, la Xarxa Internacional d’Autoritats d’Innocuïtat dels Aliments, la INFOSAN (International Food Safety Authorities Network), que és una xarxa voluntària mundial coordinada per una secretaria conjunta de la FAO i l’Organització Mundial de la Salut ( OMS). La INFOSAN està formada per les autoritats nacionals de gairebé tots els estats membres de la FAO i l’OMS. A la INFOSAN hi participen 196 països.

Tenim, doncs, tres xarxes d’alerta: La nacional, SCIRI, la xarxa d’alerta de la Unió Europea, RASFF i la xarxa mundial, INFOSAN.

Finalment, el Reglament d’Execució (UE) 2019/1715 pel qual s’estableixen les normes per al funcionament del sistema de gestió de la informació sobre els controls oficials i els seus components (Reglament SGICO), que fixa les normes per diferenciar els incompliments que generen riscos dels quals no i, a més, va establir l’eina informàtica iRASFF com a sistema electrònic per aplicar els procediments de la Xarxa d’Alerta Ràpida d’Aliments i Pinsos (RASFF).

SCIRI i RASFF

L’SCIRI és el sistema d’alertes espanyol i el RASFF és el sistema de la Unió Europea. L’SCIRI té uns punts de contacte, que són l’AESAN i cadascuna de les comunitats i les ciutats autònomes. Aquests punts de contacte funcionen els 7 dies de la setmana, amb un sistema de guàrdies per als dies festius.

A l’SCIRI i al RASFF es publiquen totes les notificacions d’incompliments, alertes, informacions, rebutjos a la frontera i fraus alimentaris.

L’SCIRI no està visible per a la població. En canvi, el RASFF sí que té una finestra visible per a tota la població, anomenada iRASFF. Per això, tots podem accedir a l’iRASFF, i la premsa també. D’aquesta manera, la premsa pot publicar avisos i alertes que l’AESAN no n’ha publicat.

Estan previstos diferents nivells d’avisos, definits al Reglament d’execució (UE) 2019/1715, pel qual s’estableixen les normes per al funcionament del sistema de gestió de la informació sobre els controls oficials i els seus components (Reglament SGICO).

En aquest Reglament es defineixen els nivells d’avisos següents

Notificació d’alerta: Notificació a l’iRASFF d’un risc greu directe o indirecte derivat d’aliments, que requereix o podria requerir una acció ràpida per part d’un altre membre de la xarxa RASFF;

Notificación d’informació: Notificació a l’iRASFF d’un risc directe o indirecte derivat d’aliments, que no requereix una acció ràpida per part d’un altre membre de la xarxa RASFF;

Hi ha dos tipus de notificacions d’informació:

Notificació d’informació per a seguiment: una notificació d’informació relacionada amb un producte que es comercialitza o es podria comercialitzar en un altre país pertanyent a la xarxa RASFF;

Notificació d’informació per a atenció: una notificació d’informació relacionada amb un producte que:

– o bé només és present al país notificador del membre de la xarxa, o

– no ha estat comercialitzat, o

– ja no és present al mercat;

Notificació de rebuig a la frontera: una notificació a l’iRASFF del rebuig d’un lot, un contenidor o un carregament d’aliments, a causa d’un risc.

Notificació de frau alimentari: una notificació a l’iRASFF d’un incompliment relatiu a una suposada acció intencionada d’empreses o individus per tal d’enganyar els compradors i aconseguir així un avantatge indegut.

Dins aquest sistema, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) es constitueix com a punt nacional de contacte de les xarxes d’alerta següents:

– Xarxa d‟alerta nacional coordinada per l’AESAN: Sistema Coordinat d‟Intercanvi Ràpid d‟Informació (SCIRI).

– Xarxa d’Alerta alimentària de la Unió Europea: Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF).

– Xarxa d’alerta de l’OMS i la FAO (INFOSAN)

Aquestes xarxes permeten mantenir una vigilància constant de qualsevol risc o incidència que, relacionat amb els aliments, pugui afectar la salut dels consumidors. Per aconseguir aquest objectiu, la base primordial és l’intercanvi ràpid d’informació entre les diferents autoritats competents, empreses alimentàries i consumidors, facilitant així les actuacions oportunes sobre aquells productes alimentaris que poguessin tenir repercussió en la salut dels consumidors.

Responsabilitat dels operadors econòmics

Cada producte alimentari que es troba al mercat té un responsable. En qualsevol fase de la cadena alimentària, en la fabricació, la distribució o la comercialització final. En el moment que el responsable d’un producte alimentari té coneixement que un aliment, sota la seva responsabilitat, no és segur, l’ha de retirar del mercat, ha d’informar les autoritats sanitàries, ha de fer un exercici de traçabilitat per conèixer on pot estar el producte i ha d’avisar les empreses que el puguin tenir. També, i molt important, si el producte ha arribat al consumidor final, ha d’informar aquests consumidors de manera efectiva i precisa.

Per facilitar la gestió d’aquestes alertes alimentàries, l’Associació Espanyola de Codificació Comercial (AECOC) ha elaborat Guía de gestión de alertas alimentarias del Órgano Permanente para la Seguridad Alimentaria per a operadors. Aquest document és una guia resumida de pautes d’actuació davant de situacions en què hi hagi un risc, directe o indirecte, per a la salut dels consumidors per l’ús, la fabricació o la comercialització de productes insegurs o no aptes, que inclou, també, recomanacions per a la realització de simulacres.

Gestió d’alertas durant l’any 2024

Consultant el RASFF, a l’any 2024, des de l’1 de gener fins al 22 d’agost, l’AESAN ha gestionat 331 notificacions. D’aquestes, en 199 ocasions, Espanya ha estat el país que ha informat d’una irregularitat. De les 331 notificacions gestionades per Espanya, només ha calgut advertir la població mitjançant les xarxes socials en 56 casos, amb aquesta distribució:

– Alertes alimentàries d’interès per a tota la població: 24

– Alertes alimentàries per a persones amb al·lèrgies, intoleràncies o altres efectes adversos a determinades substàncies: 25

– Alertes alimentàries per a persones que consumeixen complements alimentaris: 7

Les notificacions a l’iRASFF que implicaven Espanya, durant el 2024, fins al 20 d’agost, s’han classificat com a alertes en el 34% de les ocasions, com a informacions, en el 38% i com a rebutjos a frontera en el 27% de les comunicacions.