Cultura de seguretat alimentària i transparència. Són compatibles?

Són transparents les autoritats sanitàries del nostre país? Quan ens falta per ser tan transparents com Dinamarca o Noruega? Si altres països del nostre entorn europeu són capaços de mostrar com controlen els seus establiments alimentaris, per què nosaltres no som capaços? Cultura de seguretat alimentària i transparència. Són compatibles?

Per analitzar el nivell de transparència de les autoritats sanitàries del nostre país, el més fàcil és fer una pregunta concreta. I preguntar pel resultat dels darrers controls. A Dinamarca i Noruega no cal preguntar perquè el resultat dels controls és a la porta dels restaurants i a Internet.

Marc normatiu

La legislació que marca els requisits del control oficial alimentari estan recollits al Reglament (UE) 2017/625 de control oficial alimentari. La transparència és un dels principis que inspiren aquesta norma.

Es preveu que l’ús de programes de qualificació pels Estats membres s’ha de permetre i fomentar com a mitjà per augmentar la transparència al llarg de la cadena agroalimentària de la Unió.

El Reglament del control oficial també estableix que la transparència dels criteris de qualificació és especialment necessària perquè es puguin comparar les millors pràctiques i, amb el temps, es pugui considerar elaborar un plantejament coherent a escala de la Unió.

Podem tenir accés a les actes d’inspecció dels restaurants?

La legislació sobre transparència ens permet accedir a tota la informació que està en poder de l’administració. Per aquest motiu, la Llei ens empara i podem disposar del resultat de les darreres inspeccions de sanitat.

Qui són les autoritats sanitàries?

El control i la inspecció de la seguretat alimentària està transferit a les 17 comunitats autònomes i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Aquestes administracions, mitjançant els seus equips d’inspecció són les encarregades de realitzar els controls establerts que es troben detallats en el Pla Nacional de Control de la Cadena Alimentària (PNCOCA).

També hi ha ciutats amb serveis de control de seguretat alimentària delegats.

Aquesta dada és important, ja que cada autoritat sanitària és competent per decidir fins on vol arribar amb la transparència.

És fàcil accedir a les actes d’inspecció? Hi ha cultura de transparència?

La majoria de governs autonòmics faciliten la informació sobre el resultat dels controls i les actes d’inspecció.

Però encara queden alguns governs autonòmics que es resisteixen a facilitar aquesta informació. I el que és preocupant, són els motius amb què argumenten no facilitar les actes d’inspecció. Estan defensant els interessos dels operadors econòmics, ja que pensen que si els consumidors coneixem el nivell d’higiene de determinats restaurants, els ocasionarem un perjudici en els seus interessos econòmics i comercials.

Què en pensen els òrgans de garantia independents del dret d’accés a la informació pública?

Tots els òrgans independents de garantia del dret d’accés a la informació pública, inclòs el Consell de Transparència i Bon Govern, opinen que l’accés a les actes i els informes dels controls d’inspecció alimentària està contemplat al Reglament de control oficial alimentari, i per aquest motiu, és una informació pública.

Una de les darreres resolucions en què observem aquest argument és a la Resolució 59/2023, de 23 de maig, de la Comissió Basca d’Accés a Informació Pública:

No es pot obviar que, si bé l’eventual difusió dels resultats de les inspeccions sanitàries pot perjudicar els interessos econòmics i comercials de determinats establiments incomplidors de la normativa vigent, aquest perjudici resulta més de l’actitud negligent dels establiments afectats que de la difusió de la informació sol·licitada.

Què és la transparència?

La transparència és un dels principis fonamentals de l’actuació dels poders públics, en virtut del qual l’administració ha de fer pública la informació necessària perquè la ciutadania pugui participar en els assumptes públics i controlar que l’administració rendeixi comptes de la seva actuació. És un instrument de control que genera confiança en el funcionament de les administracions públiques.

La ciutadania, els consumidors, tenim el dret d’estar informats, de saber com es gestionen els assumptes públics i els recursos, els fons públics i de com es prenen les decisions.

Saber com funcionen els serveis d’inspecció genera confiança en l’actuació dels servidors públics.

Ser transparent i mostrar el resultat dels controls oficials millora la seguretat alimentària, ja que els establiments alimentaris tenen un incentiu més gran a treballar de manera més segura i a complir tots els requisits obligatoris. Saben que els més ben valorats seran premiats amb més clients i els que tenen puntuacions baixes seran penalitzats amb menors clients.

Cultura de seguretat alimentària

El concepte de cultura de seguretat alimentària és relativament nou. Es va introduir, com a requisit obligatori als establiments alimentaris el març de 2021, en una modificació del Reglament (CE) 852/2004. És un principi que fomenta la seguretat alimentària mitjançant l’augment de la sensibilització i la participació de tot el personal, inclosos els directius, a les pràctiques de seguretat alimentària.

La cultura de seguretat alimentària va més enllà dels coneixements tècnics necessaris, ja que afecta la mentalitat i el comportament de tots els integrants de l’organització. Tots els membres duna empresa han d’estar compromesos.

La formació és molt important, com a eina per assolir una bona cultura de seguretat alimentària.

Models de transparència

Podem analitzar tres models de transparència: el model danès, el model noruec i el model de la ciutat de Barcelona.

Dinamarca té 5.837.213 habitants i la capital, Copenhaguen, 1.181.239 habitants.

Noruega té 5.258.317 habitants i la capital, Oslo, 647.676 habitants.

Barcelona te una població de 1.636.732 habitants.

Veiem que Dinamarca i Noruega tenen una població semblant a la Comunitat de Madrid (6.489.680 hab.) i la Comunitat Valenciana (5.117.190 hab.).

Els 3 models tenen uns punts en comú que veurem tot seguit.