Cultura de seguretat alimentària i transparència. Són compatibles?

Són transparents les autoritats sanitàries del nostre país? Quan ens falta per ser tan transparents com Dinamarca o Noruega? Si altres països del nostre entorn europeu són capaços de mostrar com controlen els seus establiments alimentaris, per què nosaltres no som capaços? Cultura de seguretat alimentària i transparència. Són compatibles?

Per analitzar el nivell de transparència de les autoritats sanitàries del nostre país, el més fàcil és fer una pregunta concreta. I preguntar pel resultat dels darrers controls. A Dinamarca i Noruega no cal preguntar perquè el resultat dels controls és a la porta dels restaurants i a Internet.

Marc normatiu

La legislació que marca els requisits del control oficial alimentari estan recollits al Reglament (UE) 2017/625 de control oficial alimentari. La transparència és un dels principis que inspiren aquesta norma.

Es preveu que l’ús de programes de qualificació pels Estats membres s’ha de permetre i fomentar com a mitjà per augmentar la transparència al llarg de la cadena agroalimentària de la Unió.

El Reglament del control oficial també estableix que la transparència dels criteris de qualificació és especialment necessària perquè es puguin comparar les millors pràctiques i, amb el temps, es pugui considerar elaborar un plantejament coherent a escala de la Unió.

Podem tenir accés a les actes d’inspecció dels restaurants?

La legislació sobre transparència ens permet accedir a tota la informació que està en poder de l’administració. Per aquest motiu, la Llei ens empara i podem disposar del resultat de les darreres inspeccions de sanitat.

Qui són les autoritats sanitàries?

El control i la inspecció de la seguretat alimentària està transferit a les 17 comunitats autònomes i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Aquestes administracions, mitjançant els seus equips d’inspecció són les encarregades de realitzar els controls establerts que es troben detallats en el Pla Nacional de Control de la Cadena Alimentària (PNCOCA).

També hi ha ciutats amb serveis de control de seguretat alimentària delegats.

Aquesta dada és important, ja que cada autoritat sanitària és competent per decidir fins on vol arribar amb la transparència.

És fàcil accedir a les actes d’inspecció? Hi ha cultura de transparència?

La majoria de governs autonòmics faciliten la informació sobre el resultat dels controls i les actes d’inspecció.

Però encara queden alguns governs autonòmics que es resisteixen a facilitar aquesta informació. I el que és preocupant, són els motius amb què argumenten no facilitar les actes d’inspecció. Estan defensant els interessos dels operadors econòmics, ja que pensen que si els consumidors coneixem el nivell d’higiene de determinats restaurants, els ocasionarem un perjudici en els seus interessos econòmics i comercials.

Què en pensen els òrgans de garantia independents del dret d’accés a la informació pública?

Tots els òrgans independents de garantia del dret d’accés a la informació pública, inclòs el Consell de Transparència i Bon Govern, opinen que l’accés a les actes i els informes dels controls d’inspecció alimentària està contemplat al Reglament de control oficial alimentari, i per aquest motiu, és una informació pública.

Una de les darreres resolucions en què observem aquest argument és a la Resolució 59/2023, de 23 de maig, de la Comissió Basca d’Accés a Informació Pública:

No es pot obviar que, si bé l’eventual difusió dels resultats de les inspeccions sanitàries pot perjudicar els interessos econòmics i comercials de determinats establiments incomplidors de la normativa vigent, aquest perjudici resulta més de l’actitud negligent dels establiments afectats que de la difusió de la informació sol·licitada.

Què és la transparència?

La transparència és un dels principis fonamentals de l’actuació dels poders públics, en virtut del qual l’administració ha de fer pública la informació necessària perquè la ciutadania pugui participar en els assumptes públics i controlar que l’administració rendeixi comptes de la seva actuació. És un instrument de control que genera confiança en el funcionament de les administracions públiques.

La ciutadania, els consumidors, tenim el dret d’estar informats, de saber com es gestionen els assumptes públics i els recursos, els fons públics i de com es prenen les decisions.

Saber com funcionen els serveis d’inspecció genera confiança en l’actuació dels servidors públics.

Ser transparent i mostrar el resultat dels controls oficials millora la seguretat alimentària, ja que els establiments alimentaris tenen un incentiu més gran a treballar de manera més segura i a complir tots els requisits obligatoris. Saben que els més ben valorats seran premiats amb més clients i els que tenen puntuacions baixes seran penalitzats amb menors clients.

Cultura de seguretat alimentària

El concepte de cultura de seguretat alimentària és relativament nou. Es va introduir, com a requisit obligatori als establiments alimentaris el març de 2021, en una modificació del Reglament (CE) 852/2004. És un principi que fomenta la seguretat alimentària mitjançant l’augment de la sensibilització i la participació de tot el personal, inclosos els directius, a les pràctiques de seguretat alimentària.

La cultura de seguretat alimentària va més enllà dels coneixements tècnics necessaris, ja que afecta la mentalitat i el comportament de tots els integrants de l’organització. Tots els membres duna empresa han d’estar compromesos.

La formació és molt important, com a eina per assolir una bona cultura de seguretat alimentària.

Models de transparència

Podem analitzar tres models de transparència: el model danès, el model noruec i el model de la ciutat de Barcelona.

Dinamarca té 5.837.213 habitants i la capital, Copenhaguen, 1.181.239 habitants.

Noruega té 5.258.317 habitants i la capital, Oslo, 647.676 habitants.

Barcelona te una població de 1.636.732 habitants.

Veiem que Dinamarca i Noruega tenen una població semblant a la Comunitat de Madrid (6.489.680 hab.) i la Comunitat Valenciana (5.117.190 hab.).

Els 3 models tenen uns punts en comú que veurem tot seguit.

El model danès

A Dinamarca, les inspeccions sanitàries d’establiments alimentaris són realitzades per l’Administració Veterinària i Alimentària de Dinamarca (DVFA), que forma part del Ministeri d’Alimentació, Agricultura i Pesca. La DVFA és responsable de la seguretat i la salut alimentària des de la granja fins a la taula

El programa Smiley

Després de cada inspecció, els establiments de restauració reben un informe amb una emoticona d’una cara somrient, o no, que indica el resultat de la inspecció.

El programa Smiley informa els consumidors i augmenta el compliment de les normes i requisits de seguretat alimentària per part dels restaurants, augmentant així la seguretat alimentària.

L’emoticona, que mostra els tres últims resultats d’inspecció, s’ha de mostrar perquè els consumidors la llegeixin abans de decidir entrar a un restaurant.

Els informes d’inspecció també han d’estar disponibles en els llocs web de les pròpies empreses.

La filosofia darrere del Programa Smiley és que els consumidors prenguin decisions més informades sobre on comprar i donar a les empreses alimentàries un incentiu per garantir una alta seguretat alimentària.

A la pàgina web del programa Smiley es pot llegir:

¡Funciona!

A Dinamarca, pràcticament tots els consumidors coneixen i aprecien el Smiley Scheme.

La majoria dels consumidors han rebutjat un restaurant a causa d’una emoticona negativa.

Moltes empreses prenen mesures per millorar els estàndards i es mantenen alerta per tenir una bona emoticona.

El Pla ha millorat la uniformitat i ha augmentat la qualitat de les inspeccions i els informes d’inspecció.

Els inspectors diuen que el compliment ha augmentat gràcies a l’emoticona.

Documentar la fiabilitat del procés d’inspecció

El procés d’inspecció documenta la seva pròpia fiabilitat i eficàcia i està disponible per al públic.

Els resultats de les inspeccions estan visibles als llocs on els consumidors compren productes alimentaris i a Internet, per tal que als consumidors els resulti més fàcil avaluar els establiments involucrats i el procés de control oficial.

Quan costa una visita d’inspecció? Com es finança el control oficial?

Una visita de control es grava amb una taxa de 406 corones (54 euros).

Cada control addicional es grava amb una taxa per control addicional com a seguiment d’una mesura cautelar, requeriment o multa de 2264 corones (304 euros).

Quan el resultat del control no és favorable, l’establiment rebrà dues inspeccions de seguiment, amb el pagament de la taxa de 304 euros a cada inspecció.

Imaginem que estem al gener del 2023. Volem dinar al restaurant Mc Donald’s del carrer Christianshusvej 24 de Hørsholm i veiem que al rètol de l’entrada, l’emoticona mostra una cara enfadada, que es veu a la imatge següent.

I si a més a més, a l’informe d’inspecció de 16/1/2023 llegim:

S’han trobat tomàquets que han superat la data màxima de consum i estan en mal estat. S’ha proposat una sanció de 40.000 corones (5.400 euros).

És molt probable que no entrem i que el restaurant solucioni ràpidament les deficiències, com així es pot comprovar en el resultat de la següent inspecció el 27/2/2023.

El model noruec

L’Autoritat Noruega de Seguretat Alimentària és l’organisme que treballa per garantir que els consumidors tinguin aliments i aigua potable segurs per a la salut.

Va ser creada el 2003 quan quatre agències governamentals (l’Autoritat d’Aliments dels Estats, el Control de Mariscos de les Direccions de Pesca, l’Autoritat d’Animals dels Estats i el Servei d’Inspecció Agrícola de Noruega es van fusionar amb 69 autoritats d’aliments municipals . Depèn del Ministeri d’Agricultura i Alimentació de Noruega.

L’Autoritat Noruega de Seguretat Alimentària té el compromís de publicar els resultats de la inspecció digitalment dins dels cinc dies hàbils posteriors a la finalització. El resultat de les inspeccions es pot consultar en aquest enllaç

L’informe de la cara somrient, o no, s’ha de col·locar de manera que sigui fàcilment visible i que permeti obtenir informació abans de decidir si es vol menjar al restaurant.

A la página web de la Autoridad Noruega de Seguridad Alimentaria es pot llegir:

A la gent el preocupa el que menja, d’on procedeixen els aliments, si són sans, si no contenen substàncies nocives i si s’han preparat i manipulat en condicions de neteja i d’higiene. Per això Noruega compta amb un conjunt de normatives modernes i eficients que garanteixen que la seguretat alimentària sigui una prioritat cada dia de l’any.

Malauradament, l’experiència demostra que encara es poden produir errors i que les persones es poden emmalaltir a causa del que mengen i beuen. Els informes de l’Autoritat Noruega de Seguretat Alimentària han revelat que la higiene al sector de la restauració no sempre és prou adequada per garantir que es compleixin les normes.

Les conseqüències poden ser una menor seguretat alimentària i una major probabilitat que els clients es posin malalts a causa del menjar.

La posterior atenció dels mitjans de comunicació ha enfosquit el sector i ha convertit tothom en bocs expiatoris. És evident que és una llàstima, si tenim en compte que la majoria d’establiments de restauració fan servir molts recursos i treballen de valent per complir els requisits que se’ls han imposat.

Per això, la introducció de la “cara somrient” al sector de la restauració és una cosa que els consumidors fa temps que desitgen. L’experiència de Noruega Central, on es va posar en marxa un projecte pilot el 2007, demostra que el sector valora aquesta inspecció. Ara són més conscients del que se’ls exigeix ​​i poden prendre les mesures necessàries per garantir que tot allò relatiu a la seguretat alimentària estigui en ordre.

Quan el resultat de la inspecció es comunica a través d’un símbol de “cara somrient”, hi ha un estímul addicional per fer un esforç màxim per crear un negoci amb una higiene constant.

L’informe de la cara somrient

El rètol s’ha de col·locar de manera que sigui fàcilment visible i els consumidors rebin informació abans de decidir si volen menjar al restaurant.

A la pàgina web d’aquest organisme es publica el Reglament sobre la publicació dels resultats de la inspecció d’establiments de restauració (reglament sobre les cares somrients)

És un informe escrit estandarditzat que proporciona als consumidors informació on el resultat de la inspecció realitzada s’expressa mitjançant un dels tres possibles símbols de cares somrients.

(cara somrient): L’Autoritat Noruega de Seguretat Alimentària no ha trobat cap incompliment de les normes o només ha trobat infraccions menors de les normes i ho ha assenyalat.

(cara seriosa): L’Autoritat Noruega de Seguretat Alimentària ha descobert una infracció de les normes i ha pres les decisions necessàries.

(cara enfadada): L’Autoritat Noruega de Seguretat Alimentària ha descobert infraccions greus o repetides de les normes i ha pres les decisions necessàries.

Obligació de pagar taxes

El Parlament de Noruega va decidir que una part de les despeses de l’Autoritat Noruega de Seguretat Alimentària seria finançada pels usuaris de l’Autoritat de Seguretat Alimentària en forma de taxes.

La tarifa es calcula sobre la base de 875 corones (74 euros) per hora dinspecció. Les segones i posteriors inspeccions derivades d’incompliments estan enregistrades amb una taxa de 2.625 corones (224 euros).

Posant en pràctica el significat del cartell amb informe d’inspecció

Imaginem que tenim interès a dinar al restaurant KØD Oslo del carrer Tollbugata 15 a Oslo i veiem la informació del rètol de l’entrada del restaurant (imatge següent) amb una cara seriosa, potser ens interessa llegir l’informe d’inspecció:

A la imatge següent es mostren unes emoticones de l’informe d’inspecció.

A l’informe d’inspecció llegim:

Manca de normes higièniques a les instal·lacions, mobiliari o equipament. Manca d’equips per a la higiene necessària de mans d’importància per a la seguretat alimentària. Manca d’hàbits per a la compra, recepció o manipulació de matèries primeres d’importància per a la seguretat higiènica. Manca d’hàbits per descongelar aliments.

Amb les dades que ens mostra l’informe és probable que decidim no entrar a aquest restaurant.

El model Barcelona

A la ciutat de Barcelona, ​​el control dels establiments minoristes i de restauració el porta a terme l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), organisme autònom administratiu que depèn del Consorci Sanitari de Barcelona. La major part dels controls sanitaris són programats segons el risc sanitari, considerant les freqüències mínimes de control recomanades segons el tipus d’activitat i els recursos disponibles.

Trimestralment, es fa públic el resultat dels controls efectuats, amb dades de l’establiment (codi de l’establiment i districte) i les dades de la inspecció (núm. acta, data, motiu, activitat de control i resultat).

Com funciona el model Barcelona?

L’Agència de Salut Pública de Barcelona té un sistema d’inspecció digitalitzat. Durant la inspecció s’anoten els punts que es revisen en formularis digitalitzats i de manera automàtica s’obtenen els resultats i les mesures que cal aplicar. Aquest sistema facilita el treball de l’inspector. D’aquesta manera s’obtenen uns resultats d’una gran consistència, minimitzant la variabilitat dels resultats segons l’inspector.

El resultat final d’aquestes inspeccions pot ser:

Satisfactori: quan es detecta un grau de compliment suficient dels requisits i condicions normatius.

Millora necessària: quan el grau de compliment és insuficient, i es fixa un termini per a la correcció de les no-conformitats detectades.

Insatisfactori: quan es detecta un grau d’incompliment crític i s’inicia un expedient de requeriment administratiu que pot donar lloc a la imposició de multes coercitives en cas que no es resolguin les no-conformitats.

Cessament activitat: situacions on es poden detectar no conformitats amb la normativa que es consideren incompatibles amb el fet que les empreses alimentàries continuïn la seva activitat garantint uns requisits i condicions suficients de seguretat alimentària i higiene.

Transparència als criteris d’inspecció

L’ASPB actua de manera transparent publicant la Guia de criteris de la inspecció programada d’establiments de comerç minorista de la ciutat de Barcelona

També es publica el Sistema de puntuació i càlcul dels resultats de les inspeccions programades en establiments minoristes i de restauració comercial

Es pot accedir a molta més informació sobre el model de Barcelona en aquest vídeo que reprodueix una de las sessions científiques de l’ASPB: Aportació de la digitalizació en el control oficial de seguretat alimentària.

Podríem considerar que el pas previ per poder fer públics els resultats de les inspeccions seria disposar d’un sistema d’inspecció digitalitzat que sistematitzi les inspeccions i disminueixi les desviacions subjectives segons el criteri de cada inspector.

Conclusions

La publicació dels resultats dels controls oficials és possible. El sistema s’aplica des de fa uns quants anys a Dinamarca i Noruega i el sistema funciona.

La legislació, el Reglament (UE) 2017/625 considera que l’ús de programes de qualificació pels Estats membres s’ha de permetre i que cal fomentar com a mitjà per augmentar la transparència al llarg de la cadena agroalimentària de la Unió.

La transparència dels criteris de qualificació, que s’exposa al Reglament, és especialment necessària perquè es puguin comparar les millors pràctiques i, amb el temps, es pugui considerar l’elaboració d’un plantejament coherent a escala de la Unió.

A la ciutat de Barcelona els resultats dels controls oficials també són públics, a la seva pàgina web. Per ser tan transparents com Dinamarca i Noruega només faltaria veure el resultat de la inspecció a la porta del restaurant.

Per què els resultats de les inspeccions a la resta d’Espanya no són públics?

Per què només són públics a la ciutat de Barcelona?

Per què algunes autoritats sanitàries anteposen la protecció dels interessos econòmics dels establiments de restauració amb poca higiene, a la protecció de la salut de la població?

I si el problema són manca de recursos, a l’article La Llei obliga a cobrar taxes per les inspeccions de sanitat publicat al gener, mostrava que a moltes comunitats autònomes, no es cobrava taxes als establiments, a les visites de seguiment de no conformitats de la normativa, infringint el Reglament (UE) 625/2017 de control oficial alimentari.

Les comunitats autònomes que incomplien aquest Reglament eren 10 comunitats: Aragó, Balears, Castella i Lleó, Castella – la Manxa, Comunitat de Madrid, Comunitat Foral de Navarra, Comunitat Valenciana i Galícia i les 2 ciutats autònomes: Ceuta i Melilla.

Quan es recaptaran aquestes taxes de compliment obligat?

Arribarem algun dia a veure el resultat de les inspeccions a la porta dels restaurants?