Inspeccions i toxiinfeccions alimentàries a Catalunya

Toxiinfeccions alimentàries en augment. Establiments alimentaris que ningú inspecciona. Restaurants, carnisseries, pastisseries, mercats ambulants i la resta de locals d’alimentació a Catalunya obren les portes cada dia, sabent que mai rebran la visita d’un inspector de sanitat.

La realitat a molts municipis de Catalunya és així. Sense control de cap mena. Deixats a la voluntat dels propietaris i empleats dels establiments d’alimentació. No sabem si els treballadors tenen formació en seguretat alimentària. Tampoc no sabem si coneixen els riscos i perills de treballar amb al·lèrgens, gluten, lactosa, sulfits.

Ja es poden aprovar normes que obliguin a advertir els consumidors de riscos d’anisakis en peixos que es consumeixen sense cuinar. Com el Reial decret aprovat el desembre de 2023 que insta els comerços a informar que les fruites (melons, síndries i pinyes) que es venen tallades es conservin en refrigeració. Si després ningú no s’encarrega de vigilar el compliment d’allò que s’aprova, no té gaire sentit.

Els que compleixin amb la legislació, en principi, estan en desavantatge amb els que no la compleixen, ja que els complidors tindran més costos de seguretat alimentària respecte dels no complidors. Els locals que reben inspeccions paguen taxes per les visites d’inspecció. Els locals dels municipis on els alcaldes i les alcaldesses decideixen no inspeccionar, s’estalviaran aquestes taxes d’inspecció.

Nivell de risc a Catalunya

Tots els consumidors de Catalunya assumeixen un risc alt, si consumeixen en aquells municipis en què no hi ha inspeccions sanitàries.

Qui coneix aquest risc?

Al mes d’abril a l’article Inspeccions de sanitat a Catalunya. La crua realitat, s’exposaven dades sobre la falta de inspeccions a Catalunya.

Al gener de 2024, Helena Culleré del Diari Segre publicava aquesta noticia:

La majoria de poblacions de Lleida, sense inspecció sanitària als restaurants. La conselleria va deixar de fer controls rutinaris a restaurants abans de la pandèmia.

La pràctica totalitat de municipis de Lleida s’han quedat sense inspeccions sanitàries periòdiques a establiments que serveixen menjar com bars, restaurants, botigues o supermercats. La causa és que l’Agència de Salut, que assumia aquest servei per la falta de recursos dels ajuntaments, no ha renovat el conveni des d’abans de la pandèmia.

Intoxicacions alimentàries a Catalunya

El nombre d’intoxicacions alimentàries augmenta exponencialment.

Augmenta la taxa d’incidència de brots de toxiinfeccions per 100.000 habitants. El 2023 ha arribat a 1,89 brots per 100.000 habitants.

El nombre total de brots d’intoxicació també va a l’alça. El 2023 hi va haver 117 brots i 1.865 persones afectades. Més de la meitat dels brots van tenir lloc al sector de la restauració, amb 622 afectats, dels quals 29 persones van requerir ingrés hospitalari.

A la imatge següent es mostra el nombre de brots de toxiinfeccions alimentàries a Catalunya en el període 2019 – 2023.

Font: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

A la imatge següent s’observa l’increment en el nombre de persones afectades per toxiinfeccions alimentàries a Catalunya durant el període entre 2019 i 2023.xto aquí...

Font: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

Augmenten les toxiinfeccions alimentàries i no hi ha inspeccions. Aquesta és la realitat.

L’enquesta Òmnibus de la Generalitat de Catalunya , del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, realitzada entre el 17 de juny i el 2 de setembre de 2024, mostra que el 29 % de les persones enquestades han patit una intoxicació alimentària en els últims 12 mesos. D’aquestes, el 34 % han necessitat atenció sanitària com a conseqüència d’aquesta intoxicació. El 38 % de les persones que han patit una intoxicació alimentària responen que van menjar l’aliment que li va causar la intoxicació a un bar o a un restaurant.

Per què cal fer inspeccions?

Per diferents motius. El primer és per verificar que els establiments alimentaris compleixen els requisits que els obliga la normativa i així protegir la salut de les persones consumidores.

Les persones amb al·lèrgies al gluten, a la proteïna de la llet, als sulfits… tenen dret a consumir productes segurs i l’administració ha de vetllar perquè els locals on serveixen aliments treballin de manera segura i no provoquin afectacions a la salut.

L’estiu passat va morir una nena de 10 anys a Astúries després de consumir un aliment que contenia llet. La nena era al·lèrgica a la proteïna de la llet.

Al mes de març del 2023, una menor de 17 anys moria a Ciudad Real després de consumir un cafè amb unes amigues. Era al·lèrgica a la proteïna de la llet.

Per evitar casos com aquests, és fonamental que els treballadors del sector alimentari estiguin correctament formats. Si no hi ha inspeccions, no ho podem saber.

Un segon motiu pel qual és obligatori que les administracions inspeccionin els establiments alimentaris és perquè Espanya forma part de la Unió Europea, i la legislació alimentària europea obliga als Estats Membres a realitzar controls i inspeccions a tots els locals on es manipulen aliments. Tots els establiments han d’estar inscrits en un registre oficial i en funció del risc es planifica la periodicitat en què es fan els controls sanitaris. No hi ha excepcions, TOTS els locals han d’estar inscrits al registre, s’ha de valorar el risc i s’han de planificar la periodicitat de les inspeccions.

Què passa a Catalunya? Per què no hi ha inspeccions?

L’any 2009, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat, la Llei 18/2009, de salut pública. Aquesta Llei va determinar que la competència de les autoritzacions i el control alimentari de tots els establiments de comerç minorista i de restauració era dels ajuntaments.

D’aquesta manera, Catalunya es va convertir en l’única comunitat autònoma de l’Estat que va concretar i va determinar, per llei, les competències dels municipis en el control dels establiments alimentaris.

El legislador atorga la competència als 947 ajuntaments de Catalunya, des de Gisclareny, a la província de Barcelona, amb 27 habitants fins al més poblat, la ciutat de Barcelona amb 1.660.122 habitants.

Durant uns anys l’Agència de Salut Pública de Catalunya realitzava les inspeccions als municipis mitjançant un conveni de col·laboració. Els convenis van finalitzar i les inspeccions es van acabar.

En alguns municipis sí que hi ha inspeccions. Els municipis de menys de 10.000 habitants de la província de Barcelona poden sol·licitar el suport de la Diputació de Barcelona per fer el control de les condicions higièniques i sanitàries dels establiments alimentaris de competència municipal (comerç minorista i de restauració).

A la comarca de la Garrotxa, el Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA) que depèn del Consell Comarcal i de l’Ajuntament d’Olot, hi presta aquest servei. També existeix el Consorci Corporació de Salut del Maresme i la Selva, format pel Servei Català de la Salut, l’Ajuntament de Calella, l’Ajuntament de Lloret de Mar i la Fundació Hospital Asil Sant Jaume de Blanes, que presta suport tècnic d’inspecció a algun municipi, com a Calella. Altres ajuntaments contracten empreses privades per fer aquests controls.

A la ciutat de Barcelona, l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), realitza inspeccions als establiments minoristes i de restauració, innovant amb la digitalització del sistema de control oficial.

Quan es consulta els ajuntaments sobre la manera com exerceixen les seves competències en el control alimentari, aquestes són les respostes d’alguns dels municipis consultats que no realitzen inspeccions:

Ajuntament d’Arenys de Mar (16.342 habitants)

Arenys de Mar, municipi turístic a la costa del Maresme. L’ajuntament al·lega que no fa els serveis mínims en matèria de salut pública per falta de tècnic de sanitat.

Ajuntament de Bellver de Cerdanya (2.250 habitants)

Municipi amb moltes segones residències, la secretària – interventora accidental respon:

L’Ajuntament de Bellver de Cerdanya no disposa dels mètodes ni del personal suficient per dur a terme aquests plans d’inspecció d’activitats.

Ayuntamiento de Naut Aran (1.921 habitantes)

Municipi a la Vall d’Aran, on hi ha les pistes d’esquí de Baqueira – Beret. En aquest ajuntament consideren que la competència la té el Servei Aranès de Salut i el Servei Aranès de Salut considera que la competència és de l’ajuntament. Entre els uns i els altres, “la feina per fer”.

Ajuntament de Castell – Platja d’Aro (12.566 habitants)

Municipi turístic de la Costa Brava. L’ajuntament respon que no té la capacitat per detectar les mancances en matèria d’higiene i seguretat alimentària.

Ajuntament d’Organyà (797 habitants)

L´alcalde d’aquest municipi respon: L’Ajuntament no disposa de cap tècnic de salut pública. Som un municipi de 800 habitants i no tenim recursos per mantenir aquest perfil de funcionari (com tots els ajuntaments petits de Catalunya).

Conscient de la problemàtica existent als municipis petits respecte als temes d’inspecció, autorització i control d’establiments públics, el Departament de Salut va signar convenis amb la majoria d’ajuntaments per prestar aquests serveis. Malauradament, i per decisió del mateix Departament, aquests convenis no s’han renovat, deixant tots els municipis afectats en una situació precària.

Ajuntament de Peramola (345 habitants)

L’alcalde respon: Fins a l’any 2019, les inspeccions rutinàries en aquest establiment les duien a terme professionals de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, dependent de la Conselleria de Salut, a la qual l’Ajuntament de Peramola ho delegava en no comptar amb mitjans propis. Tot i això, l’Agència de Salut Pública de Catalunya va deixar de renovar aquesta col·laboració, i el nostre Ajuntament no té capacitat per gestionar aquest servei, ja que no té cap veterinari funcionari en plantilla. L´Ajuntament de Peramola no ha creat el Registre Sanitari Municipal d´activitats alimentàries.

Ajuntament de Tortosa (34.639 habitants)

Tortosa és la capital de la comarca del Baix Ebre i els seus serveis jurídics dubten sobre qui ha de tenir aquestes competències. En aquest sentit, l’alcaldessa respon: Els serveis jurídics de l’Ajuntament consideren que és l’Agència de Salut Pública de Catalunya, la competent per prestar el servei de salut pública que sigui competència dels ens locals.

Ajuntament de Valls (25.014 habitants)

La ciutat de Valls és la capital de la comarca de l’Alt Camp. Famosa pels seus restaurants que serveixen menús de calçotada. Aquests restaurants no reben cap inspecció perquè no es disposa de tècnic de salut. L’ajuntament tampoc ha instaurat el registre d’establiments alimentaris.

Conclusions

La realitat a la majoria de municipis de Catalunya és que els establiments alimentaris no estan sota control sanitari. No es realitzen inspeccions. Alguns, fins i tot, no estan inscrits al Registre.

Quan es posaran d’acord les diferents administracions amb competències en seguretat alimentària, Generalitat i ajuntaments, per realitzar aquestes inspeccions?

Les persones amb al·lèrgies, al gluten, a la proteïna de la llet, o a d’altres intoleràncies han de tenir la seguretat que quan consumeixen en un restaurant, els treballadors estan formats i tenen en compte els al·lèrgens i els productes es separen correctament.

Per les respostes dels ajuntaments, no tots tenen clares les seves competències. Alguns demanen que sigui l’Agència de Salut Pública de Catalunya qui els faci aquest suport, perquè no disposen de mitjans.

Potser no va ser encertada la decisió del Parlament de Catalunya de delegar les competències del control alimentari dels establiments minoristes i de restauració en els ajuntaments.

I si tornen les competències a la comunitat autònoma com a la resta d’Espanya?

A vegades, quan les coses no surten com es volia cal tirar endarrere.