INTOXICATS ja és aquí
Després de dos anys d’exhaustiva investigació, el llibre INTOXICATS. Crònica de les intoxicacions alimentàries més greus a Espanya ja ha sortit d’impremta. Aquesta obra revela, amb tot detall, algunes de les intoxicacions alimentàries més greus ocorregudes a Espanya, i ho fa amb un objectiu clar: aprendre dels errors perquè no es tornin a repetir.
5/18/20253 min read
Un recorregut per les crisis alimentàries més greus
INTOXICATS no és només un relat periodístic, és un exercici de memòria i de transparència. A través de sis capítols, el llibre analitza casos que van marcar milers de persones, tant a nivell sanitari com social.
Síndrome de l’oli tòxic (1981)
Intoxicats comença l’any 1981, en la fase final de la transició democràtica espanyola. Aquell any es produeix la massiva intoxicació per oli d’oliva adulterat, el conegut com a síndrome de l’oli tòxic.
No coneixem a Espanya cap intoxicació alimentària que hagi afectat tantes persones com aquesta: més de 20.000 intoxicats i milers de morts.
Intoxicació pr clenbuterol (1992)
El llibre continua l’any 1992, any dels Jocs Olímpics de Barcelona, i l’intoxicació alimentària d’aquell any està relacionada amb el dopatge. Però no amb el dopatge d’atletes, sinó amb substàncies no autoritzades administrades a animals de granja. El clenbuterol, substància farmacològica que fa créixer la massa muscular, va intoxicar més de 300 persones en 15 brots epidemiològics després d’haver consumit fetge de vedella.
Brot per Escherichia coli O157:H7 (2000)
L’any 2000, el bacteri E. coli O157:H7 va aparèixer en escoles de Barcelona. Aquesta soca produeix una toxina verotoxigènica, molt virulenta, que pot causar el síndrome hemolític urèmic (SHU). Entre el 5 i el 10 % dels afectats pot desenvolupar insuficiència renal. Aquest brot va causar 182 intoxicacions.
Sobre aquest bacteri, com es transmet i com arriba al consumidor, recomano el documental de Netflix: Intoxicació: la crua veritat sobre el nostre menjar.
Salmonel.losi a la revetlla de Sant Joan (2002)
Ja al segle XXI, es va produir una intoxicació alimentària que va afectar 1.435 persones que van consumir una coca durant la revetlla de Sant Joan, la nit del 23 de juny. La coca, contaminada amb Salmonella, es va elaborar en una pastisseria artesana de Torroella de Montgrí al Baix Empordà.
La responsable va ser la Salmonella Enteritidis, però també es van detectar nombroses irregularitats higièniques a l’establiment elaborador.
Pollastre rostit contaminat (2005)
A l’agost de 2005 va començar un brot d’intoxicació alimentària per consum de pollastre rostit precuinat contaminat amb Salmonella Hadar. El brot va afectar 2.911 persones i va causar una mort.
Aquest cas mostra com un producte precuinat que surt contaminat de la indústria elaboradora pot tenir conseqüències greus.
Llet infantil amb salmonel.la (2011)
Intoxicats acaba l’any 2011 amb el descobriment d’una intoxicació alimentària per Salmonella Poona, que va afectar 289 nadons lactants que prenien una llet infantil de venda exclusiva a farmàcies.
Durant tot el 2010 i els primers mesos del 2011 es van produir casos de nadons amb gastroenteritis i còlics, però cap pediatre no va alertar del possible brot. Qui el va descobrir? En aquest capítol s’explica qui va donar l’alerta que va permetre aturar els casos i identificar la fàbrica responsable.
Transparència alimentària
Per escriure aquest llibre he fet ús del dret d’accés a la informació pública, regulat per la legislació sobre transparència de l’Estat espanyol. Aquest dret permet a qualsevol ciutadà obtenir la informació que es troba en mans de les administracions públiques.
Així, he pogut accedir als informes dels serveis de vigilància epidemiològica, als informes dels organismes de control oficial alimentari i a les actes d’inspecció relacionades amb els establiments alimentaris implicats en aquests brots d’intoxicacions alimentàries.
La majoria de les autoritats sanitàries de control oficial han facilitat la informació sol·licitada, però no totes. Encara hi ha autoritats que responen amb el silenci administratiu, i d’altres que intenten protegir els interessos econòmics dels operadors alimentaris.
Aquestes dificultats fan que una sol·licitud que hauria de resoldre’s en un termini màxim d’un mes es pugui allargar fins a dos anys, entre reclamacions i tràmits d’audiència que en retarden el procediment.
Cal destacar el paper dels òrgans garants del dret d’accés a la informació pública, als quals es pot recórrer si l’administració no facilita la informació o no respon. Les seves resolucions favorables han estat clau per poder accedir a la informació necessària per elaborar aquest llibre.
Conèixer la història i els errors del passat ens ajuda a millorar la nostra seguretat alimentària.