Salmonel.losi a Barbastro: lliçons per a Catalunya

A Catalunya, milers d’establiments alimentaris funcionen sense inspeccions sanitàries periòdiques. Les dades oficials confirmen que les intoxicacions alimentàries augmenten, però el sistema de control continua trencat. El recent brot de salmonel·losi a Barbastro, amb gairebé 500 persones afectades, és un recordatori del que hi ha en joc… i del que podria passar aquí.

Menjar fora a Catalunya: una qüestió de confiança cega

Restaurants, carnisseries, pastisseries, mercats ambulants… En molts municipis catalans funcionen sense que un inspector de sanitat hi hagi passat en anys. La responsabilitat recau als ajuntaments des de 2009, però una gran part d’ells no disposa de personal tècnic per fer els controls. Resultat: la seguretat alimentària depèn, moltes vegades, de la bona voluntat dels propietaris.
Mentrestant, les xifres són clares: el 2023 hi va haver 117 brots d’intoxicació alimentària a Catalunya, amb 1.865 persones afectades i 29 hospitalitzades. Més de la meitat van ocórrer en el sector de la restauració.

El brot de Barbastro: gairebé 500 intoxicats i massa incògnites

El passat diumenge 3 d’agost, el Festival Vi Somontano a Barbastre va tancar les portes després que hi passessin milers de persones i es servissin unes 60.000 racions de menjar en una vintena d’establiments, entre dijous i diumenge. El que havia de ser una festa gastronòmica es va convertir en un brot de salmonel·losi que va afectar gairebé 500 persones, amb nou hospitalitzades —incloent-hi cinc nens.

Els símptomes: febre alta, dolor abdominal, diarrea intensa i malestar general. La causa probable: menjar contaminat amb Salmonella, entre el qual diversos testimonis assenyalen una tapa de llonganissa.

I aquí la gran pregunta: per què, una setmana després del brot, les autoritats sanitàries d’Aragó no han informat de l’aliment concret que el va originar ni de qui i com es va elaborar? L’únic confirmat és que va succeir en el festival. Una fira de vi que ha deixat ingressats per salmon·losi a diversos nens.

El mes de juliol, en un altre festival, a la Corunya, al Trasan Fest, es va produir una intoxicació alimentària que va ocasionar almenys 162 intoxicats i 22 ingressos hospitalaris. Encara esperem els resultats oficials del que va passar.

Catalunya: xifres que preocupen i un control trencat

La taxa d’incidència de brots a Catalunya va arribar a 1,89 per cada 100.000 habitants el 2023, una tendència a l’alça en els darrers anys. I, segons l’enquesta Ómnibus de la Generalitat de Catalunya, (2024), el 29 % de les persones enquestades ha patit una intoxicació alimentària en l’últim any, el 34 % va requerir atenció mèdica i el 38 % l’atribueix a un bar o restaurant.
La causa no és només l’atzar. Des de l’aprovació de la Llei 18/2009 de Salut Pública, els 947 ajuntaments catalans són responsables de les inspeccions… però molts no les fan. Alguns exemples:

• Arenys de Mar (16.342 hab.): no té tècnic de sanitat.

• Bellver de Cerdanya (2.250 hab.): sense mitjans per fer inspeccions.

• Naut Aran (1.921 hab.): indefinició competencial amb el Servei Aranès de Salut.

• Valls (25.014 hab.): restaurants de “calçotada” sense inspeccions i sense registre municipal.

En canvi, ciutats com Barcelona o comarques amb consorcis sanitaris sí que realitzen controls periòdics. El resultat: un mapa desigual i una loteria per al consumidor.

Font: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

El que Barbastro recorda a Catalunya

El brot aragonès demostra que una fallada puntual pot multiplicar-se en qüestió d’hores. Allà, la reacció ha estat va ràpida, tot i que la manca de transparència sobre el focus deixa dubtes. A Catalunya, en municipis sense inspeccions, la detecció seria més lenta, la traçabilitat més difícil i l’impacte potencialment més gran.
La Salmonella, com altres bacteris perillosos, no entén de fronteres ni de competències. Només la frenen la prevenció, els controls periòdics, la formació del personal i el compliment estricte de la normativa.

Competència deslleial i risc per a al·lèrgics

No inspeccionar també premia qui incompleix: els locals que compleixen gasten més en higiene, formació i control d’al·lèrgens. Els que no ho fan, en municipis sense inspeccions, s’estalvien fins i tot les taxes.

El risc per a les persones amb al·lèrgies greus és especialment alt. Casos recents a Astúries i Ciudad Real, on van morir menors després de consumir aliments amb proteïna de llet no declarada, mostren el cost humà de la negligència.

Mesures urgents que no poden esperar

1. Revisar la Llei 18/2009 per assegurar inspeccions a tot el territori.

2. Restablir convenis amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya per cobrir municipis sense mitjans.

3. Transparència total: publicar qui inspecciona, quantes vegades i amb quins resultats.

4. Formació obligatòria i verificable per a tot manipulador d’aliments.

5. Campanyes ciutadanes perquè el consumidor exigeixi i reconegui bones pràctiques d’higiene als establiments on consumeix.

Un llibre que posa nom a les crisis alimentàries

Si vols entendre què hi ha darrere de cada gran brot, el llibre INTOXICATS. Crònica de les intoxicacions alimentàries més greus a Espanya ofereix un recorregut per sis brots de gran repercussió. Analitza les seves causes, la gestió de les autoritats i, sobretot, les lliçons que moltes vegades no s’apliquen. Una lectura que connecta amb la realitat de Barbastro i amb els riscos actuals a Catalunya.

Conclusió: la protecció de la salut no és opcional

Barbastro no és una excepció, és un avís. Allà, el brot s’ha gestionat amb rapidesa, però sense la transparència que la ciutadania mereix. A Catalunya, amb un sistema d’inspeccions incomplet, un cas així podria derivar en una crisi molt més greu.

La seguretat alimentària no és un tràmit: és la barrera que separa un àpat segur d’una intoxicació massiva. I aquesta barrera, avui, en massa municipis catalans, està trencada. Mentre la Generalitat i els ajuntaments no actuïn, estarem jugant amb foc… o, pitjor encara, amb Salmonella.