Brot de salmonel.losi per consum de llet infantil

Durant l’any 2010 i 2011 a Espanya es va produir un brot de salmonel.losi per consum de llet infantil. Aquesta llet infantil contaminada va provocar gastroenteritis a 284 nens lactants. El 77 % dels casos (222 nens) tenien menys de 6 mesos.

L’agent contaminant va ser Salmonel.la poona. Això va passar els anys 2010 i 2011. Es dona la casualitat que la mateixa fàbrica que va preparar aquesta llet en pols per a lactants, provoca un altre brot d’intoxicació alimentària en lactants, aquesta vegada a França, els anys 2018 i 2019.

Com és possible que la mateixa fàbrica provoqui dos brots d’intoxicació alimentària, amb 8 anys de diferència, pel mateix microorganisme patogen?

Hi van intervenir diferents factors, manca de notificació del brot, lenta comunicació de l’alerta sanitària i la presència de biofilms a la fàbrica, la qual cosa dificulta la detecció de la Salmonel.la.

Quan s’emet l’alerta de brot d’intoxicació alimentària?

El primer avís el va donar el 13 de desembre del 2010, el Laboratori Nacional de Referència de Salmonel.la i Shigel.la (LNRSS) del Centre Nacional de Microbiologia (CNM). El CNM va informar el Centre Nacional d’Epidemiologia (CNE) d’un augment de casos de Salmonel.la serotip Poona, que afectava nens menors d’un any, durant l’any 2010, (33 casos des del gener fins al 14 de desembre del 2010 comparat amb 5 el 2009 i 7 el 2008).

La primera informació, l’avís del CNM, es va donar el 13 de desembre del 2010 però la llet no es va retirar del mercat fins al 4 de febrer del 2011. L’autoritat sanitària, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) va alertar la població mitjançant una nota de premsa l’1 de març del 2011, en el moment en que un nou nen ingressa a l’hospital després de consumir la mateixa marca de llet.

Observem que els avisos a la població i la retirada del producte contaminat dels canals de venda, de les farmàcies, es va demorar moltes setmanes, i fins i tot mesos.

L’any 2019, França només va necessitar 3 dies i 4 casos per publicar l’alerta. A Espanya es va necessitar un any per detectar el brot i fins a 2 setmanes després de conèixer l’estudi epidemiològic amb més de 200 nadons afectats, per declarar l’alerta.

Què va ser el que va fallar perquè des de l’1 de gener del 2010 fins al 12 de juliol del 2011 es contagiessin amb Salmonel.la 289 nens menors d’un any, a Espanya, i d’ells, 222 tenien menys de 6 mesos?

Com van actuar els sistemes de detecció, el sistema sanitari i altres organismes, perquè davant aquest increment de casos no es donés una alerta?

La Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica

La Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (RENAVE) està formada, entre d’altres, pels serveis de vigilància epidemiològica de les comunitats autònomes. El RENAVE recull i analitza informació sobre les malalties de declaració obligatòria, com ara la Salmonel.la.

A Espanya, els metges de l’assistència sanitària, tant a l’atenció primària com a l’hospitalària, declaren pocs casos de sospita de brot d’intoxicació alimentària als serveis de vigilància epidemiològica. A l’article “Intoxicació per Escherichia coli O157:H7 en un menjador escolar” es mostren les conseqüències negatives d’aquest baix nivell de notificacions. El baix nombre de notificacions fa difícil la vigilància de la salut pública i el control de brots, ja que quan es dona l’alerta ja és massa tard.

Cal recordar que, en aquest brot d’intoxicació alimentària, van requerir ingrés hospitalari 58 nadons de menys de 6 mesos. Tot i aquesta xifra tan elevada, no hi va haver cap notificació de sospita de brot.

Així, quan el Centre Nacional de Microbiologia avisa de l’increment de casos de salmonel·losi per Salmonel.la poona en lactants, ja és massa tard. Tot i això, es va fer un bon estudi prospectiu amb la col·laboració de les comunitats autònomes. Es va demanar a les comunitats autònomes que enviessin les soques de Salmonel·la aïllades des del 2010 en menors d’1 any per a la seva caracterització completa, i també l’enquesta epidemiològica de cada cas.

Mereixen una felicitació els serveis de vigilància epidemiològica del Centre Nacional d’Epidemiologia i els serveis de les comunitats autònomes, ja que, amb un treball exquisit de prospecció dels casos de salmonel.losi en nens menors d’un any, entre el 2010 i el 2011, van aconseguir conèixer l’abast i la realitat del brot, que es va plasmar a l’estudi i finalització del brot.

Com a resultat de l’estudi es va conèixer la magnitud del brot de nens afectats per Salmonel.la serotip Poona, pulsotip 1. L’estudi va finalitzar el 12 de juliol de 2011. Es van identificar un total de 289 casos de Salmonel.la Poona, dels quals 285 van ser confirmats amb pulsotip 1, i quatre són casos probables (pulsotip sense determinar). El 83% dels casos, (240/289), van correspondre a menors d’1 any i d’aquests, 222 tenien entre 0 i 6 mesos. Les mostres dels casos procedien de les 17 comunitats autònomes.

Què els passava als nens que prenien aquesta llet infantil?

S’anaven produint casos de gastroenteritis, amb vòmits, diarrees. Diarrees acompanyades amb sang al 77 % dels casos i febre al 72 % dels casos. Estem parlant de nadons de pocs mesos de vida. Un total de 58 nens, el 25% dels casos, van requerir ingrés hospitalari.

Una mare escrivia el 3 de març de 2011 al seu bloc personal:

“El meu petit ha estat molt bé i portant-se com qualsevol beu, menjant i dormint molt fins que va començar amb problemes amb les tripilles. En aquell moment tot es va atribuir al famós còlic del lactant, però la pobra podia estar 24 hores seguides plorant i enrabiant. A la farmàcia on compro la llet habitualment, em diuen que s’ha retirat un lot de la marca que pren la meva nena, però que no saben per què i em donen el número, 2360. Bé, és del que ha estat prenent ella. Truco al laboratori, força preocupada, i em diuen que es retira per una pèrdua d’estanquitat i que només implica la pèrdua de vitamines. Jo em quedo tranquil·la amb l’explicació.

Tot i això, la nena continua empitjorant. Aquest cap de setmana amb prou feines va dormir 2 hores, tot el dia recargolant-se, plorant. I dimarts, veient el telenotícies d’Antena 3, surt una notícia que diu que s’ha retirat perquè té salmonel·losi”.

Els pares d’un nadó de mes i mig també afectat, explicaven el 4 de març, en una entrevista a El Mundo, que havien ingressat a Urgències de l’Hospital La Fe de València amb vòmits i diarrea.

“L’hem alimentat des que va néixer amb la llet infantil de la marca que està contaminada, va començar amb els problemes al cinquè dia de vida i des de llavors hem anat a urgències pediàtriques fins a cinc vegades.

La primera li van diagnosticar un còlic del lactant i en la segona ocasió, un quadre víric, per la qual cosa se li va donar llet de soja que no va tolerar. L’última prova de femta se la van fer a l’Hospital La Fe dissabte passat.”

Dimarts, 1 de març del 2011, van citar els pares a l’hospital per confirmar-los que el seu fill estava afectat pel bacteri de la salmonel.la.

Durant un any es van anar produint episodis de salmonel·losi, amb ingressos hospitalaris, però cap professional de la medicina va sospitar que podia ser un brot, i si ho va sospitar, no ho va declarar als serveis de vigilància epidemiològica de la seva comunitat autònoma.

Gestió de la comunicació del brot

El brot es comunica tard i això provoca crítiques a les autoritats sanitàries i a l’empresa que ha posat al mercat la llet contaminada. Dimecres, 2 de març, l’associació de consumidors “FACUA – Consumidors en Acció” publicava a la seva web:

LLET PER A LACTANTS. FACUA critica que el comunicat de Sanitat surti vint-i-cinc dies després de la retirada del lot.

Davant la retirada del mercat del lot 236 de la llet per a lactants Blemil Plus 1 Forte per la seva possible associació a casos de Salmonel·la poona a diferents punts d’Espanya, FACUA-Consumidors en Acció critica que el comunicat de premsa del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat hagi sortit aquest 1 de març, vint-i-cinc dies que aquesta es produís, el 4 de febrer.

FACUA considera així mateix que l’actuació informativa desenvolupada per Laboratorios Ordesa ha estat clarament insuficient. Tot i que va inserir anuncis en diaris i va penjar a posteriori una informació a la seva web, no va emetre un comunicat de premsa quan va procedir a la retirada del lot per intentar que la notícia arribés al màxim nombre de mitjans i consumidors.

FACUA denuncia l’enorme opacitat existent a la Xarxa d’Alerta Alimentària i adverteix que amagar als consumidors la retirada del mercat de productes és una greu irresponsabilitat que posa en risc la salut.

Durant tot aquest temps, denuncia FACUA, les famílies que havien adquirit el producte abans de la seva retirada han continuat alimentant amb ell els seus nadons

El dijous, 3 de març de 2011 La Vanguardia publicava:

Hospitalitzada una nena de tres mesos pel brot de salmonel.losi en lactants. Seria probablement el primer cas casos d’intoxicació pel consum de llet infantil afectada.

Una nena de tres mesos està hospitalitzada al Complex Hospitalari Universitari d’Albacete afectada pel brot de Salmonella poona en lactants, que el Centre Nacional d’Epidemiologia associa, «probablement», al consum de llet infantil marca Blemil Plus 1 Forte del lote 236 .

La menor, que està ingressada en planta, evoluciona favorablement, segons han informat a Europa Press fonts del Servei de Salut de Castella-la Manxa (SESCAM), que han indicat que es tractaria de l’única nena ingressada al país per aquesta afecció .

Segons ha informat aquest dimarts el Ministeri de Sanitat, l’empresa fabricant ha comunicat a l’AESAN que el 4 de febrer passat va retirar de manera voluntària el lot afectat a causa de problemes d’estanquitat.

Veiem que el Ministeri de Sanitat insisteix a comunicar que l’empresa “va retirar de manera voluntària el lot afectat a causa de problemes d’estanquitat”.

S’estan produint ingressos hospitalaris i el que es comunica és que l’empresa retira voluntàriament envasos del lot afectat per “problemes d’estanquitat”.

El mateix dijous, 3 de març de 2010, La Razón publicava:

Un nadó hospitalitzat pel brot de salmonel.losi en lactants

La menor, que està ingressada en planta, evoluciona favorablement, segons han informat fonts del Servei de Salut de Castella-la Manxa (SESCAM), que han indicat que es tractaria de l’única nena ingressada al país per aquesta afecció.

Encara que Sanitat precisa que «no existeix confirmació analítica» de presència de ‘Salmonel·la poona’ als envasos de llet recollits a les llars dels nadons afectats, recomana a les famílies que puguin disposar d’un d’aquests envasos afectats, amb data de caducitat a agost del 2012, no el consumeixin i el tornin a l’establiment on el van adquirir.

També va manifestar que «en cap dels envasos analitzats fins ara s’ha aconseguit aïllar la salmonel·la poona» i que la mateixa empresa que fabrica aquesta llet infantil, Ordesa, va decidir retirar els productes com a mesura preventiva el 4 de febrer passat en detectar uns problemes de manteniment.

S’informa que Sanitat encara no ha confirmat analíticament que la llet estigui contaminada.

El comunicat del 14 de febrer, de l’empresa comercialitzadora de la llet infantil, l’empresa aragonesa Laboratorios Ordesa, enviat als col.legis de farmacèutics, deia el següent:

Laboratoris Ordesa sol·licita la retirada preventiva de la venda, pels conductes habituals, del lot 236 0 del producte BLEMIL PLUS FORTE 1 DE 800 g, per possible pèrdua d’estanquitat, que podria comportar una alteració en la qualitat del producte.

Vaja, que els nadons s’estan contagiant amb Salmonel·la, els provoca diarrees i vòmits, i el comunicat de l’empresa comercialitzadora diu que: “sol·licita la retirada… …per possible pèrdua d’estanqueïtat, que podria comportar una alteració en la qualitat”.

Durant la investigació, es va aïllar Salmonella poona en diversos pots de llet en pols, tant oberts com tancats.

Amb aquests antecedents, a França, el 18 de gener de 2019 aïllen a les mostres de 4 lactants menors d’1 any, Salmonel·la enterica serotip Poona. La història es repeteix.

La gestió del brot a França

Els anys 2018 i 2019, a França, es donen casos de salmonel.losi en lactants intolerants a la llet. Entre el 20 i el 24 de desembre del 2018 al Centre Nacional de Referència d’Escherichia coli, Shigel·la i Salmonel·la de França (NRC-ESS, Institut Pasteur) es van analitzar les primeres 4 mostres de menors d’un any afectats amb salmonel.losi. Les investigacions inicials van identificar el consum de la mateixa marca de fórmula infantil en pols amb arròs. El 18 de gener del 2019 s’aïlla Salmonel.la poona a les mostres de 4 nadons hospitalitzats.

El 21 de gener del 2019 es declara l’alerta. França només va necessitar tres dies i quatre casos per publicar l’alerta. A Espanya es va necessitar un any per detectar el brot i fins a 2 setmanes després de conèixer l’estudi epidemiològic amb més de 200 nadons afectats, per declarar l’alerta.

El brot del 2019 va afectar 30 nadons a França, 1 a Bèlgica i 1 a Luxemburg. Va afectar menys lactants que el brot ocorregut a Espanya.

Van fallar els autocontrols de l’empresa? Va fallar el control oficial? Per què apareixen 2 brots a la mateixa empresa, el 2010 i el 2018, de Salmonel·la Poona amb el mateix patró molecular?

Totes les proves realitzades a la fàbrica espanyola i en mostres dels envasos implicats, van ser negatives per a Salmonel.la Poona al brot de França, a diferència del brot espanyol en què sí que es va trobar Salmonel·la poona en pots oberts i tancats.

La causa a què pot ser degut el baix nivell detecció pot ser degut al fet que la Salmonel·la sol ser difícil de detectar en productes secs i requereix mètodes de mostreig i prova amb un alt grau de sensibilitat.

Què està passant en aquest fàbrica de llet infantil?

És possible que un biofilm estigués present a la fàbrica. Les evidències indiquen que el brot s’ha originat en aquesta fàbrica, que és diferent que la empresa que comercialitza la llet. La Salmonel.la hi era i no es va detectar ni eliminar.

El 29 de març de 2019, Oriol Güell a El País, entrevistava el Dr. José Juan Rodríguez, professor titular de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona explicava el perquè el bacteri no es detecta ni s’elimina de la fàbrica : “per la capacitat dels bacteris de desenvolupar biofilms, que són comunitats de microorganismes que formen unes pel·lícules invisibles adherides a qualsevol superfície”. Aquestes pel·lícules estan envoltades d’una mena de coberta, la matriu extracel·lular, que protegeix els patògens de factors externs, com els detergents, i els pot fer indetectables a les tècniques de presa de mostres”.

Si es destrueix el biofilm, la Salmonel·la surt i envaeix els circuits. Si no s’elimina correctament, podrà contaminar la llet.

Conclusions

Aquest episodi de salmonel.losi ens mostra la importància de les notificacions de sospita d’intoxicació alimentària. En aquest brot, la no notificació va provocar que gairebé 300 lactants patissin de gastroenteritis per Salmonel·la. La xifra real, que no coneixem, podria ser més gran.

La mateixa contaminació a França, el 2019, amb una ràpida detecció i resposta, va fer possible que el nombre d’afectats fossin de 30 nadons a França, 1 a Bèlgica i 1 a Luxemburg.

Aquest brot ens adverteix que cal tenir en compte la possible presència de biofilms a les indústries alimentàries, amb microorganismes latents, tot esperant una oportunitat per sortir i multiplicar-se.

I, finalment, la importància de llegir les etiquetes i les instruccions d’ús dels productes alimentaris. No sé que indicaven les etiquetes el 2010 i el 2011, però ara als envasos de llet en pols per a lactants, es recomana preparar el biberó just en el moment del seu ús. Desconeixem si els pares dels nens afectats havien preparat diversos biberons per utilitzar-los en diferents hores i si els havien deixat a temperatura ambient perquè es refredessin abans de col·locar-los a la nevera.

Aquests biberons de llet contaminats amb Salmonel.la, per baixa que fos la concentració del microorganisme, van afavorir el creixement del germen i la conseqüent infecció als nens.