La intoxicació alimentària més greu que hem viscut: La síndrome tòxica

Contenido de mi publicación

L'oli d'oliva que no només era d'oliva

L'1 de maig de 1981 es va registrar la primera víctima mortal d'una crisi sanitària que inicialment es va confondre amb una "pneumònia atípica" . No va ser fins al 12 de juny que es va identificar l'origen: oli de colza adulterat amb un contaminant químic .

En el 45 aniversari de la intoxicació alimentària més greu de la història d’Espanya, no oblidem que encara hi ha 10.745 persones malaltes per la Síndrome de l’Oli Tòxic.

La causa principal va ser una estafa econòmica, un frau, on es desviava oli industrial per a consum humà .

• Producte fraudulent: Oli de colza desnaturalitzat que es venia com si fos d'oliva en mercats ambulants i a domicili

• Identificació clau: La majoria de les famílies afectades consumien oli d'una mateixa garrafa de 5 litres amb tap vermell .

Conseqüències: Impacte en la salut i societat

La malaltia, que va desbordar el sistema sanitari, va tenir unes seqüeles devastadores:

• Mortalitat i abast: Més de 300 morts i 12.000 ingressos hospitalaris només durant el primer any .

• Fases de la malaltia: Des d'insuficiència respiratòria aguda fins a paràlisis greus, atròfia muscular i hipertensió pulmonar .

• Supervivents actuals: A finals de 2025, encara hi ha 10.745 persones convivint amb la malaltia.

• Supervivents més joves: Hi ha 54 persones que tenen entre 41 i 45 anys, això implica que alguns encara no havien nascut quan va aparèixer la malaltia. Van ser afectats durant l'embaràs.

• Crisi de confiança: La gestió política inicial va ser deficient, restant importància a la gravetat i titllant la situació de "psicosi col·lectiva" .

Quantes persones pateixen encara aquests símptomes?

A 31 de desembre de 2025, la dades publicades per l'Institut Nacional de la Seguretat Social mostren que 10.745 persones continuaven vivint amb la malaltia. El 48,5 % dels afectats té més de 65 anys.

El percentatge més elevat de malalts es troba a la Comunitat de Madrid, amb un 67,4 %, i a Castella i Lleó, amb un 21,00 %, com es pot observar a la taula següent:

TAULA: Afectats per Comunitats Autònomes en 2025. FONT: Institut Nacional de la Seguritat Social. Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Govern d'Espanya

Pot tornar a passar?

El frau en l’oli d’oliva no és només una estafa econòmica, és un risc per a la salut pública. Actualment, encara es continua adulterant oli d’oliva de manera fraudulenta. Diferents casos de frau es poden consultar a l'article Oli d'oliva i frau .

I si els estafadors actuals cometen un error i es produeix una altra síndrome tòxica? Per evitar que torni a passar, cal exigir tolerància zero amb aquest tipus de frau. Les víctimes de la intoxicació de 1981, els supervivents i els que ja no hi són, s’ho mereixen.

La història no s’ha de repetir, i l’única manera de garantir-ho és amb una vigilància i uns controls més estrictes. També cal millorar la transparència en els resultats dels controls i en les mesures que s’adopten, pel seu efecte dissuasiu.

D'aquesta intoxicació alimentària i d'altres que també han afectat a moltes persones parlaré el dijous, 7 de maig, a Tortosa, a la conferència: Intoxicacions alimentàries massives: causes, conseqüències i prevenció.

La conferència tindrà lloc a la seu de Tortosa del Col.legi de Metges de Tarragona i forma part del 45è cicle de conferències en Ciències de la Salut 2025 - 2026 de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut a les Terres de l'Ebre.

I si vols saber més, al llibre INTOXICATS explico com es va produïr la contaminació d'un oli d'oliva, com es va descubrir la causa i com van acabar els culpables.

Subscriure't al blog Transparència Alimentària

Rep notícies sobre etiquetatatge i controls oficials alimentaris