Llet infantil contaminada amb la toxina cereulida: què ha fallat?

Un patró inquietant: nadons malalts després de consumir llet infantil

El 12 de desembre de 2025, Itàlia comunica al RASFF (Rapid Alert System Feed and Food), una alerta alimentària per possible contaminació de llet infantil produïda als Països Baixos. L'AESAN (Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició) publica una alerta per possible presència de Bacillus cereus en llet en pols per a lactants procedent dels Païssos Baixos que afecta a la marca NIDINA de Nestlé.

Al mateix temps, l’empresa suïssa Nestlé comença a retirar lots dels seus productes per possible contaminació amb la toxina cereulida.

Els serveis de vigilància epidemiològica de diversos països europeus observen un mateix patró: lactants amb vòmits intensos poques hores després de consumir llet infantil.

A Espanya, la dimensió del problema va ser especialment rellevant:

• 41 lactants amb símptomes gastrointestinals associats al consum de llet infantil del lots afectats per la contaminació amb la toxina cereulida.

• 12 hospitalitzacions

La mitjana d’edat dels nadons va ser de 4 mesos. Tots van presentar símptomes gastrointestinals, principalment vòmits i diarrea.

No era un episodi aïllat. Era el reflex d’una fallada en la cadena alimentària.

La causa: una toxina que el sistema no va detectar a temps

L’origen del brot va ser la toxina cereulida, produïda pel bacteri Bacillus cereus. Una toxina amb característiques especialment problemàtiques:

• Resisteix els tractaments tèrmics habituals

• Provoca símptomes en poques hores

• Pot passar desapercebuda en els sistemes de vigilància

Les autoritats europees reconeixen, a més, que la seva detecció en mostres clíniques no és rutinària, fet que complica la identificació real del nombre de casos.

La dada clau: la contaminació feia més d’un any que estava activa

Els elements més greus que mostra l’informe europeu Multi-country foodborne event caused by cereulide in infant formula products de la Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) són aquests:

• La contaminació està present des de l’octubre de 2024

• Es va mantenir durant el 2025

• Va seguir al 2026

• La primera notificació d’un cas va ser el de 19 de desembre de 2025 i es van diagnosticar nous casos fins el 13 de febrer de 2026.

• Es van notificar dues morts de lactants sense causa explicada a França, que havien consumit fórmula infantil inclosa en la retirada.

• La contaminació per cereulida va ser identificada per primera vegada per un fabricant suís a la seva planta de fabricació als Països Baixos a finals de novembre de 2025.

• Tot i detectar la contaminació al novembre de 2025, la primera alerta i retirada de productes es produeix el 10 de desembre de 2025. El país que va posar en marxa l’alerta va ser Itàlia.

• Espanya va notificar al RASFF (Rapid Alert System Feed and Food), l’alerta dels productes, produïts pel fabricant suís a l’Estat Espanyol, el 9 de gener de 2026.

És a dir, durant mesos, possiblement més d’un any, un ingredient contaminat va circular en la cadena de producció de llet infantil sense ser detectat.

Una cadena global, una fallada global

La investigació identifica un origen concret: l’oli d’àcid araquidònic (ARA), utilitzat en la formulació de llet infantil, estava contaminat amb la toxina cereulida.

Aquest ingredient:

• S’elabora a la Xina.

• Un mateix fabricant xinés el distribueix a diversos fabricants europeus

• S’incorpora a diferents marques de llet infantil

El resultat va ser una fallada en cascada: un únic punt de contaminació que va afectar múltiples productes en diversos països.

Retirades progressives: quan la reacció arriba tard

La retirada de productes va començar el desembre de 2025, però:

• Es va ampliar al gener

• Es va tornar a ampliar al febrer

És a dir, la gestió del risc va ser progressiva. Més de 13 notificacions en el sistema RASFF reflecteixen aquesta evolució.

Tot i detectar la contaminació al novembre de 2025 la primera alerta i retirada de productes es produeix el 10 de desembre de 2025. El país que va posar en marxa la primera notificació al RASFF va ser Itàlia.

La retirada dels productes de fórmula infantil es va ampliar posteriorment a escala mundial, afectant a més de 60 països.

Aquesta dada planteja una qüestió clau:

• quants nens van consumir el producte abans que es conegués realment l’abast del problema?

Espanya: molts casos, poques respostes públiques

Espanya figura entre els països amb un major nombre de casos reportats. El Ministeri de Sanitat va emetre una nota de premsa informant d’aquests 41 + 10 casos el 19 de febrer de 2026, el mateix dia que el European Centre for Disease Prevention and Control (ECDP) publiqués el seu informe. Els malalts van ser notificats per les comunitats autònomes d'Andalusia, Aragó, Canàries, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Catalunya, Galícia, Múrcia, La Rioja i Comunitat Valenciana.

No obstant això, l’anàlisi de l’incident deixa diversos interrogants:

• Es van identificar tots els casos o només els més greus?

• Quants episodis es van confondre amb gastroenteritis vírica?

• Quina informació van rebre realment les famílies?

El mateix informe europeu reconeix que els sistemes de vigilància tenen limitacions per detectar aquest tipus d’intoxicacions.

Des d'aquesta data, fins avui, ja no hi ha més notícies.

INTOXICATS: quan la fallada no és excepcional

El que ha passat amb la cereulida no és un cas aïllat.

Al llibre INTOXICATS ja es documentava un patró similar en brots anteriors de llet infantil:

• Contaminacions en origen

• Fallades persistents en instal·lacions o ingredients

• Retards en la detecció

• Comunicació tardana o incompleta

El cas de la salmonel·losi en llet infantil (Espanya 2010–2011, posteriorment repetit a França anys després) ja mostrava com una mateixa cadena de producció pot generar crisis separades en el temps.

El paral·lelisme és clar: En ambdós casos, el problema no es limita a un error puntual, sinó a fallades estructurals del sistema de seguretat alimentària.

Mesures d’emergència: reconeixement implícit del risc

La reacció de la Unió Europea ha estat contundent amb la publicació del Reglament d’execució (UE) 2026/450 el 25 de febrer de 2026 amb requisits per a l’entrada a la Unió Europea d’olis d’àcid araquidònic (ARA) procedents de la Xina:

• Reforç dels controls sobre l’oli d’àcid araquidònic (ARA)

• Certificats obligatoris d’absència de la toxina cereulida

• Controls físics reforçats a la frontera

La Comissió Europea, el 30 de gener, va sol.licitar a la EFSA una avaluació ràpida del risc de cereulida. En aquesta avaluació ràpida dels riscos, els científics de l’EFSA van establir un dosi aguda per a la cereulida en lantants i van determinar les concentracions de cereulida en els preparats per a lactants que podrien ser preocupants des del punt de vista de la seguretat.

La pregunta clau

Aquest cas no tracta només d’una toxina. Tracta d’un sistema que:

• No va detectar la contaminació durant mesos

• No va identificar tots els casos

• Va reaccionar de manera progressiva: durant setmanes, la llista de productes retirats anava augmentant.

Com es controlen els perills de la seguretat alimentària dels productes que venen de tercers països, com en aquest cas, des de la Xina? Aquest perill es tenia en compte al Sistema d'Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític (APPCC) en les instal.lacions del proveïdor xinès. Sembla que el perill de la toxina cereulida no es controlava.

Aquest perill està documentat des de fa anys, a la Unió Europea. A Romania, al 2015, va haver un brot en una escola – llar d’infants per consum de llet pasteuritzada contaminada amb cereulida, amb 23 nens afectats i 21 hospitalitzacions.

El 2016, la Comissió Tècnica de Perills Biològics (BIOHAZ), de la EFSA, va publicar el dictament: Risks for public health related to the presence of Bacillus cereus and other Bacillus spp. Including Bacillus thuringiensis in foodstuffs on es descriuen casos greus d’intoxicació per B. cereus a associats a la producció de cereulida en aliments.

L’any 1976, un nen d’11 anys va morir aproximadament 15 hores després de menjar fideus xinesos. La causa de la mort es va atribuir a una insuficiència cardíaca derivada de la degeneració greixosa del miocardi. Es va aïllar Bacillus cereus com a agent causal.

El 1997, un jove de 17 anys i el seu pare van presentar símptomes gastrointestinals, seguits de dany hepàtic i rabdomiòlisi, després de consumir espaguetis amb pesto casolà preparats feia 4 dies i refrigerats, però exposats repetidament a temperatura ambient abans de ser reescalfats. El pare es va recuperar, però el fill va morir per insuficiència hepàtica fulminant.

L’agost de 2003, a Bèlgica, cinc nens van emmalaltir després de consumir amanida de pasta preparada dies abans; la nena més petita va morir.

El 2008, dos nens i la seva mare van emmalaltir després de menjar arròs fregit reescalfat; el nen d’1 any va morir. Aquell mateix any, a França, un adolescent de 15 anys va emmalaltir greument després de consumir pasta conservada durant dies; finalment es va recuperar. A Brussel·les, un estudiant de 20 anys va morir hores després de consumir espaguetis preparats cinc dies abans i mantinguts a temperatura ambient.

Aquests casos mostren que el perill de la toxina cereulida no es tenia que haver passat per alt quan s’importava un ingredient alimentari des de la Xina.

Quan el producte afectat és llet infantil, població molt vulnerable, la tolerància a l’error hauria de ser zero.

Però, els errors es repeteixen.

Subscriure't al blog Transparència Alimentària

Rep notícies sobre etiquetatatge i controls oficials alimentaris