Llet infantil contaminada amb cereulida. França investiga. I Espanya?

A França, l'Assemblea Nacional ha investigat. L'informe del Parlament francès identifica errors en els controls, retards en les notificacions i noves fallades en la retirada de productes. Al país veí, amb 11 nadons afectats, el debat segueix viu. I mentrestant, a Espanya, el país europeu amb més casos, amb 41 nadons afectats, el debat públic sobre aquesta crisi pràcticament ha desaparegut.

Quan el gener de 2026 va esclatar l'alerta per la contaminació de llets infantils amb la toxina cereulida, una de les preguntes que plantejava a l’article d’aquest blog Llet infantil contaminada amb la toxina cereulida: què ha fallat? era: com havia estat possible que una substància potencialment perillosa arribés a productes destinats a nadons sense que ningú la detectés abans?

Ara, quatre mesos després, una missió d'investigació de l'Assemblea Nacional de França ha publicat les seves conclusions. El document identifica mancances importants en els controls, retards en les notificacions, problemes en l'aplicació del principi de precaució i errors en la comunicació amb les famílies.

I, per si no fos suficient, durant el mes de maig s'ha conegut que algunes llets infantils del fabricants Danone i Nestlé, retirades, van tornar a arribar als consumidors per error, a la venda en farmàcies de Bèlgica.

Una contaminació que va durar més d'un any sense ser detectada

Segons l'informe parlamentari, la contaminació tenia l'origen en un ingredient utilitzat per diversos fabricants europeus: un oli ric en àcid araquidònic (ARA) produït per l'empresa xinesa de Wuhan, Cabio Biotech.

Les investigacions indiquen que la contaminació podria haver estat present des de l'octubre de 2024 i que va persistir durant bona part de 2025 sense ser detectada pels sistemes habituals de control.

La legislació europea obliga a controlar la presència del bacteri Bacillus cereus, però no la seva toxina cereulida. Durant el procés de fabricació de l'oli, el bacteri desapareix, però la toxina sobreviu perquè és resistent a la calor.

En conseqüència, tots els controls reglamentaris podien donar resultats satisfactoris mentre la toxina continuava present.

Una alerta que va arribar massa tard

Nestlé va detectar la cereulida a finals de novembre de 2025 durant un autocontrol intern. Tot i això, les autoritats franceses no van ser informades fins al 5 de gener de 2026. A Espanya no sabem quan Nestlé informa a les autoritats sanitàries, només coneixem que l’AESAN (Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició) va comunicar el 9 de gener de 2026, al sistema d’alerta europeu RASFF (Ràpid Alert System for Food and Feed), la retirada de llet contaminada produïda a la fàbrica espanyola i venuda a països de fora d’Espanya.

L'informe recorda que la legislació obliga les empreses a comunicar immediatament qualsevol risc potencial per a la salut humana i no únicament quan existeix una certesa absoluta.

Els diputats assenyalen que almenys tres empreses haurien comunicat la situació amb retard i remarquen que aquests possibles incompliments ja formen part d'investigacions judicials en curs.

Es va aplicar realment el principi de precaució?

Una de les conclusions més dures de la missió parlamentària és el dubte sobre l'aplicació efectiva del principi de precaució.

Durant setmanes es van mantenir al mercat lots que contenien traces de cereulida perquè els nivells detectats estaven per sota dels llindars utilitzats en aquell moment.

El problema és que no existia cap llindar oficial específic per a la cereulida en alimentació infantil. De fet, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) no va publicar els seus criteris de seguretat fins al 4 de febrer de 2026.

Els diputats es pregunten si no hauria estat més prudent retirar des del principi tots els productes elaborats amb l'oli contaminat procedent del proveïdor xinès.

Una crisi de comunicació

L'informe també és especialment crític amb la gestió de la informació.

Les famílies van rebre missatges canviants durant setmanes. Alguns productes es retiraven, d'altres continuaven a la venda i posteriorment també eren retirats. Les instruccions sobre què fer amb els envasos afectats també van variar diverses vegades, des de que calia llençar-los a altres cops que calia retornar-los.

A més, RappelConso (lloc web de l’administració francesa) publicava les alertes de cada empresa per separat, sense una llista unificada que permetés als pares saber ràpidament quines marques estaven afectades.

Moltes famílies van acabar buscant informació a les xarxes socials perquè consideraven insuficient la informació oficial disponible.

El més preocupant: productes retirats que tornen al mercat

Quan semblava que la crisi començava a quedar enrere, una nova informació publicada el mes de maig pels mitjans belgues va tornar a generar indignació.

Segons les autoritats belgues, determinades llets infantils que havien estat retirades van tornar a ser distribuïdes accidentalment a alguns establiments. Van ser uns pares belgues els que varen donar l’alerta al revisar el número del lot del producte que havien comprat.

El 13 de maig Danone publicava aquesta nota:

L'Agència Federal Belga per a la Seguretat de la Cadena Alimentària (AFSCA) va informar Danone d'un error relacionat amb dos lliuraments realitzats a MediMarket i Phoenix, un distribuïdor farmacèutic. Com a resultat, dues referències de productes que havien estat retirades a principis d'aquest any es van poder vendre als consumidors en diversos punts de venda.

Aquestes són les alertes que es podien llegir al maig de 2026 a la pàgina web de l'Agència Federal per a la Seguretat de la Cadena Alimentària de Bèlgica, amb els productes, que per error havien tornat a les farmàcies.

La notícia és especialment greu perquè posa en qüestió l'eficàcia real dels sistemes de retirada de productes. Una alerta alimentària només és efectiva si tots els productes afectats desapareixen completament del circuit comercial.

Precisament aquesta és una de les preocupacions identificades pels diputats francesos. L'informe adverteix que les administracions tenen dificultats per controlar la venda online i reconeix que alguns productes afectats van continuar sent distribuïts malgrat els procediments de retirada.

Per aquest motiu, una de les recomanacions és estudiar el bloqueig automàtic dels codis de barres dels productes retirats, de manera que no puguin ser venuts ni a farmàcies, ni a supermercats.

A Espanya, una crisi ja gairebé oblidada

El 19 de febrer de 2026 el Ministeri de Sanitat va comunicar en nota de premsa que Espanya havia notificat a l'ECDC (Centre Europeu per el Control i Prevenció de les Malalties) un total de 41 casos de lactants amb símptomes gastrointestinals associats al consum de fórmules infantils afectades, dels quals 13 van requerir hospitalització i un va ingressar a cures intensives.

Aquella mateixa nota reconeixia que els casos s'havien detectat en deu comunitats autònomes i que es mantenia la vigilància epidemiològica.

Mentre a França el Parlament ha dedicat una missió específica d'investigació a la contaminació de les llets infantils amb cereulida i a Bèlgica encara es publiquen notícies sobre errors en la retirada dels productes afectats, a Espanya, tot i ser el país amb més nadons afectats, el debat pràcticament ha desaparegut.

Espanya va emetre una notificació de alerta, el 9 de gener de 2026, a través del sistema europeu RASFF, potencialment greu, sobre una llet infantil contaminada fabricada a Espanya i distribuïda a altres països. Però, després de febrer, la crisi va desaparèixer pràcticament de l'agenda pública.

No hi ha hagut compareixences parlamentàries específiques, ni investigacions públiques equivalents a la francesa, ni un debat sobre les lliçons que deixa una contaminació que va afectar productes destinats als consumidors més vulnerables, els nadons.

Les preguntes continuen obertes

L'informe parlamentari francès formula catorze recomanacions per reforçar la seguretat alimentària en els aliments destinats als nadons: augmentar els requisits sanitaris en les fòrmules infantils, apropant-les als que hi ha als medicaments; augmentar els controls, substituint l'autocontrol que actualment recau en la responsabilitat dels fabricants; que certs components essencials de les llets artificials per a lactants, com l'oli ric en àcid araquidònic (ARA) i l'àcid docosahexaenoic (DHA), l'addició del qual ara és obligatòria, es produeixin a la Unió Europea per no dependre només de la Xina; la incorporació de la cereulida als programes de vigilància europeus. Y tractar de manera diferent les alertes i comunicacions quan afecten a lactants. Aquestes són algunes de les recomanacions.

Però hi ha una conclusió que destaca: La crisi ha demostrat que els sistemes de seguretat alimentària estan preparats per controlar riscos coneguts, però tenen moltes més dificultats per detectar riscos emergents.

La cereulida no era una toxina regulada. No es buscava de manera rutinària. No existien criteris específics per a alimentació infantil. I va aconseguir entrar durant mesos en productes destinats a nadons sense que ningú la detectés.

França ha decidit investigar què va fallar. A Espanya, en canvi, la sensació és que el cas ja forma part del passat.

Però les preguntes continuen sent les mateixes: com va poder passar? Qui ho havia d'haver detectat? Què s'ha canviat perquè no torni a succeir?

Rep notícies sobre etiquetatge i controls oficials alimentaris

Subscriure't al blog Transparència Alimentària

Em pots seguir a les xarxes socialsss

Contacte

info@transparenciaalimentaria.com

info@transparenciaalimentaria.com

Avís legal Política de cookies Política de protecció de dades

Aquest lloc web ofereix contingut informatiu i divulgatiu sobre seguretat alimentària. No constitueix assessorament sanitari ni professional.